OBRINT LA FINESTRA

M'agrada assomar-me a la finestra i veure que hi ha més enllà. Normalment després me retiro a l'habitació i continuo amb el que estava fent. Avui m'han pegat una espenteta i he decidit travessar la finestra.

domingo, 16 de octubre de 2011

ESTELA

De tantes voltes que va pegar, de tant d’enroscar el rínxol, cada vegada estava més enganxada a un fillet prim i viscòs que l’envoltava com un capoll d’un cuc de seda. No trobava pau a fora d’ella i dins tampoc. Respirava un poquet i tornava a girar la madeixa i cada vegada ho feia més ràpid com la màquina de filar de la bruixa roïna. Semblava estar embolicada en coto-en-pèl dolç de la fira i no gosava desfer-se d’ell.

Quí puguera canviar el sentit, anar darrere dels propis passos, desfer l’embolic, eixir-se de l’enroll i tornar a respirar tranquil.la, caminar per la mar nua i sencera, fora de sí i alhora més dins d’ella que mai. I de tant que va pensar en desenrotllar-se al final ho va aconseguir més espaiet del que haguera desitjat, plerò a força de voluntat va poder. La podeu veure els dies clars caminant per la vora de la mar, o fent-se fotos en la senda d’una muntanya. Perquè els embolics volen aire i aigua per desfer-se, travessar el cos i fugir de casa, alimentar-se de sol i sal marina, seguir l’estela de l’aigua i mullar-se sencera.

domingo, 9 de octubre de 2011

ANASTÀSIA


Anastàsia era pur foc. Tenia un cos lupa i agafava tanta energia del sol que podia arribar a cremar-se. Altres vegades, el que atreia era la foscor, un forat negre que li colpejava l’estòmac i la gola. Un cos lupa és un cos pegalòs on s’enganxen les males vibracions dies i dies. Mentre atreia el sol era feliç, però quan venia allò dolent no podia resistir-ho i s’amagava sota el llit. Però ni així conseguia fugir. De tots és sabut que les penes travessen la cuirasa dels llits. Un cos lupa no era una bona cosa; els moments de llum no compensaven els de foscor. Li van donar un poc d’anestèsia per a enganxar només les penes i alegries de cada dia. Així va ser com es va lliberar prou del que atreia del seu passat. I poc a poc se n’anava convertint en un cos-aigua, on travessave allò bó i roïn, romania uns instants i s’enfonsava o se quedava a la superfície. Segons decidir-ha. Un cos aigua et permet decidir. Si feia solet el cos-aigua es calfava durant un temps per fer front a les èpoques dolentes. Decididament, un cos aigua és sempre millor que un cos lupa. Se’l quedaria una temporadeta

martes, 4 de octubre de 2011

Aquest diumenge vam celebrar l'aniversari del meu fill . La meua germana va fer un pastís i jo vaig escriure aquesta poesia inspirada amb ell

LUCAS

Lucas era un bon xic

Que li agradava somiar

Cada dia quan tornava

De l’institut d’estudiar

Feia promte tots els deures

Per a poder entrenar

I mentre feia flexions

Pensava en Pau Gasol

Quan corrria, amb Michel Jordan

I quan feia abdominals

Ricky Rubio estava al cap

Tornava cansat a casa

Per haver-se esforçat

Però feliç de poder

Fer el que més li agrada

I és que si estàs concentrat

Encara pot sobrar temps

Per poder-lo aprofitar

A basket o dibuixar

Els seus ídols estimats

Podreu veure el pastís pròximament en http://dolc-i-mes.blogspot.com/