OBRINT LA FINESTRA

M'agrada assomar-me a la finestra i veure que hi ha més enllà. Normalment després me retiro a l'habitació i continuo amb el que estava fent. Avui m'han pegat una espenteta i he decidit travessar la finestra.

domingo, 16 de junio de 2013

LES ULLERES


Katia portava ulleres per veure millor els problemes. Quan algun ejercici de matemàtiques no l’entenia es posava les ulleres i ho veia tot clar: de seguida agafava llapis i llibreta i feia el plantejament per a resoldre’l. Cal dir que Katia anava a cinqué de primària, que és el moment on més dificils són els problemes  de matemàtiques.

Una vegada,  estava discutint amb els seus pares  perquè no volia menjar-se el dinar que li van escudellar. Com que la discussió entrava en un bucle que no portava enlloc, es va posar les ulleres i va ser capaç de seguida de negociar una solució. Va concloure que se menjaria el dinaret només una vegada al mes.

Així que Katia portava les ulleres dins la motxilla d’anar a escola , o bé en una  bossa menuda quan sortia a passejar amb els amics.

Un dia Katia es va oblidar les ulleres a casa, tot just quan es va trobar enmig d’un problema gros : va passejar tan lluny que des d’on estava va oblidar el camí de tornar a casa i no volia, orgullosa com era ella, preguntar-li ningú. Així que vinga a buscar per totes les butxaques de la motxilla i no trobava res. Tan sofocada estava, que la seua millor amiga , Míriam, se va oferir a acompanyar-la. Al final Katia va aceptar i quan arribà a casa la va fer entrar  la seua habitació i li va mostrar les ulleres. Míriam va dir que si ella tinguera les ulleres   les gastaria per a que la deixaren en pau dos xiquetes de classe que només feien que posar-se amb ella.


Katia, aleshores, li va dir que podia gaudir de les ulleres quan les necessitara. Se van abraçar  les dos i Katia va saber que millor que les ulleres és tindre una bona amiga al costat. Li tiraria una maneta quan les ulleres no li feren profit.

15 comentarios:

  1. És molt bonic aquest conte, les ulleres van molt bé, però on hi hagi una bona amiga! No hi ha res millor.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. I tant, la bona amistat ens allibera.

      Eliminar
  2. L'amiga li fa d'ulleres, deixar-se ajudar, escoltar els altres, compartir és una manera d'eixamplar les mires i de solucionar problemes que per nosaltres mateixos se'ns fan molt grossos. Quin conte més bo, Rosana!!!

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Gràcies Sílvia. Tens raó, de vegades compartint es solucionen els problemes, un abraç.

      Eliminar
  3. Un conte molt bonic que ens ve a dir, ens vens a dir que abans que les "coses" estan les persones, les persones i l'amistat que pot llevar-nos de molts problemes, el veure la realitat una mica menys a soles i més amb bon grat ens fa plantejar-nos els problemes amb més tranquil·litat i solidesa.
    L'amistat i el no sentir-se a soles és el millor ajut que moltes vegades algú pot donar-nos.

    Vicent Adsuara i Rollan

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Gràcies Vicent. La compañía de l'amistat ens fa obrir els ulls.

      Eliminar
  4. Preciós conte amiga...hi ha actes entre els nanos que a mi em deixen amb la boca oberta...l'amistat és tan important...
    Un bes Rosana.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Un abraç Remei. L'amistat generosa que et deixa ser com ets val molt la pena.

      Eliminar
  5. un conte molt i molt bonic! vull unes ulleres com aquestes!

    ResponderEliminar
  6. Gràcies, Rosana, per aquest fantàstic conte.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Gràcies Maijo per passejar-te pel meu blog.

      Eliminar
  7. tenim un somni,
    si tambe es el vostre...
    us convidem a participar a aquest blog:

    http://cadenablogs-11setembre2013.blogspot.com/

    us hi esperem !!

    ResponderEliminar
  8. Gràcies per la invitació. Que vaja tot molt bé.

    ResponderEliminar
  9. Si senyora, les olleres van servir per unir encare més les dues amigues.
    Aixó está molt bé.
    Una abraçada, Montserrat

    ResponderEliminar