OBRINT LA FINESTRA

M'agrada assomar-me a la finestra i veure que hi ha més enllà. Normalment després me retiro a l'habitació i continuo amb el que estava fent. Avui m'han pegat una espenteta i he decidit travessar la finestra.

domingo, 25 de julio de 2010

CARES NOVES

El viatge a Angola va començar molt bé. Amb el meu company Zumbi vam recórrer les platges més meravelloses de tota Africa. De la mà, ens vam passejar durant vint dies i vint nits per tot el país, travessant camins trepitjats per tants, i obrint-ne altres a l’oceà Atlàntic i al riu Kunene. Per les nits navegavem pels nostres cossos dolçament, a soles, sense mapes ni guies ni ritmes marcats.

Poc després de tornar, Zumbi se’n va anar darrere els passos d’Ena. Zumbi era molt inquiet.

Els mesos següents millor els deixo passar. Els morros de tota la família arribaren fins a terra i els esquitxons quan parlaven i la mirada quan callaven, et llançava a la paret sense moure ni mitja pestanya.

Però d’això no vull ni parlar-ne. Ara ací estic amb la meua filla, una nineta d’ulls marrons com dues llunes de mel. La comare la banya mentre intenta fer-li el monyo, uns cargols menuts i atapits fan difícil que li passe la pinta per treure-li la sang seca que se li ha quedat del part

A mesura que passen els dies es farà més negreta-em va dir la comare.

Poca cosa tinc clara del que faré a partir d’ara. Només que li posaré de nom Angola.

No cal ni dir-vos que tots en la família van estrenar cares noves quan van veure la meua filla. I es que l’alegria de veure Angola és el millor del món.

7 comentarios:

  1. "Inquiet" es un adjetivo muy amable para definir a este chico. Sea, el final es feliz, con la llegada de Angola, así que ¿qué más da?

    Un abrazo!

    ResponderEliminar
  2. pues sí compañera, por suerte lo importante no era él. Y por suerte aquí podemos decidir los finales. Un abrazo y gracias por pasearte por aquí en vacaciones

    ResponderEliminar
  3. Una finestra que ens obres amb els teus escrits.

    Merci

    ResponderEliminar
  4. Hola:

    Gracies per comentar en el meu blog

    Enhorabona, per la teva filleta.

    Jo tinc molta relació amb persones de color, perque estic a atenció Primaria a Cáritas de la meva Parróquia.

    No saps el dolços que son els petons d´aquests ninos i nines negrets, amb els seus cabells, trenadets i cargolats i tan agraits com son!

    Una abraçada desde Valencia, Montserrat

    ResponderEliminar
  5. J.F. Guixols
    t'agraeixo que t'assomes

    Montserrat, és el que té açò d'escriure que apareixen filles, amants, viatges inesperats...tot el que abaste la imaginació. Gràcies per les teues paraules

    ResponderEliminar
  6. sembla un conte real, o potser no...
    Inquiet? d'allò no en vols parlar però, i del que en va créixer, del és viu, si...
    sempre queda l'amor per la criatura...

    en fi no sé, la realitat i la ficció?
    potser t'ho trobes sovint per la teva feina... històries quotidianes

    salut

    ResponderEliminar
  7. Joan, de vegades quan parlo en els amics pot ser un detall em crida l'atenció i aleshores sé que pot nàixer una història. Una amiga em va dir que li agrada molt la seua feina (treballa amb nadons acabats de néixer)perquè cada dia veu "cares noves" i vaig veure ahí una història
    Gràcies per les teues opinions

    ResponderEliminar