OBRINT LA FINESTRA

M'agrada assomar-me a la finestra i veure que hi ha més enllà. Normalment després me retiro a l'habitació i continuo amb el que estava fent. Avui m'han pegat una espenteta i he decidit travessar la finestra.

jueves, 30 de septiembre de 2010

LA SOPA BOBA


Carina volia anar a buscar els millors ingredients al mercat de dilluns, que a la senyora Dolors li agradava menjar bo i barat . Així que va omplir la cistella d’unes bones peces de fruita i verdura de temporada, va passar pel carnisser per comprar llomello de dos colors i carn picada per fer mandonguilles i encara va fer cua al peixcater a per lluç i boqueró per adobar-lo en vinagre.

Tornant cap a casa pel carrer Moreres, al girar la cantonada, vegé a Joan i va sentir una descàrrega eléctrica que li va fer caure a ella i cistella tot d’una, amb les cebes, les pomes i les prunes rodola que rodola pel carrer. Joan va ajudar a que tot tornés al cistell amb un somriure dels que trenquen l’hipo. A Carina li atreia eixe somriure seré que mostrava un camí que la convidava a passar cap a dins d’una boca que imaginava fresca i dolça com la fruita madura que encara redolava al seu costat. A ella sí que li hagués agradat redolar amb el Joan, i mossegar eixes prunes de llavis que li regalava quan parlava. Feia un mes que el veia cada dilluns pel mateix carrer a la mateixa hora. Jugaven al gat i al ratolí com si cada dia fos una casualitat el trobar-se. Carina sentia unes sigolletes a la panxa quan caminava al seu costat i encara quan es marxava, escoltava una música intensa, els acords d’una cançò que mai adés havia escoltat.

Així que la xica va entrar a casa amb el somriure de beneita a la boca i la música de l’amor encara a l’estómac.


- Ja poses cara d’haver vist al Joan filla. Ves en compte, que aquest és un mort de fam i no es pot viure tota la vida de la sopa boba.

La senyo Dolors sabia molt bé del que parlava. En tots els anys que portava casada amb el seu marit, mai li va faltar menjar a casa i sempre havia comptat amb criada per fer la compra i els encàrrecs. Però tampoc mai la va escoltar parlar d’amor.

Per la nit Carina va somiar amb el Joan. Estava al seu costat, a un llit de canonge. Mentre mossegava el seus llavis, i es bressolava en el seu alé, estava tipa dels menjars més exquisits. Quan es va despertar amb un somriure relaxat al rostre, un rajolí de saliva li esbarava per la comissura dels llavis.

Al foc es calfava la sopa, i l’oloreta travessava totes les portes i entrava a la cambra, un fumet volàtil que l’alimentava sense fer-ho.

- Qui puguera nadar tota la vida dins la sopa boba-pensà mentre es pegava la volteta al llit per a estirar el somni

Ho tenia clar, dilluns que ve deixaria que Joan li parlés també dimarts, dimecres, dijous, divendres, dissabte, diumenge…S’havia acabat això de passar gana.

9 comentarios:

  1. HOLA ROSANA ARA MATEIX AMB POSO DE SEGUIDORA. AMB PENSABA QUE JA HO HAVIA FET.

    ES QUE AQUESTA HISTORIA NO TE PREU.
    CARAM AIXÒ DE LES SIGOLLES.
    ES QUE SON ELS SENTIMENTS QUE JO SENTIA DE JOVENETA QUAN AMB TOPABA AMB UN AMOR PLATÓNIC.
    UI I AQUESTA ELECTRICITAT O ENERIGA, ES QUE MARE MEVA.

    REB UNA ABRAÇADA I ENHORABONA PER AQUEST ESCRIT. JO TENIA UNA COMPANYA A L´ESCOLA QUE ESDEIA ROSANANA SUBIRANA.
    ENCARE QUE JA SE QUE NO ETS TU. JA QUE CREC ETS MOLT MÉS JOVE QUE JO.
    I AIXÓ ERA A BARCELONA, AQUESTA NOIA ARA M´HE ENTERAT QUE ES METGESA.
    UNA ABRAÇADA, Montserrat

    ResponderEliminar
  2. Montserrat i encara les sentim eixes sigolletes de tant en tant, tat? m'alegro que t'hages connectat amb eixa energia.
    Rosana Subirana, no la conec clar, es un nom molt musical...
    un abraç

    ResponderEliminar
  3. Està molt bé l'empenteta perquè hagis pogut travessar la finestra i compartir els teus contes breus.
    Em quedo amb les sigolles, la sopa boba i el llit de canonge que vet aquí m'han fet travessar uns quants anys cap els records de la infantesa.
    Bon conte, Rosana!
    I benvinguda al món blogaire!

    ResponderEliminar
  4. viure a la sopa boba, sigolles, estirar somnis.. mm.. m'agrada!
    un conte molt bo!

    m'ha agradat molt especialment l'escrit "paraules noves"
    ..recollir paraules i en un traç al paper deixar-les lliures... preciós!
    et visitaré!

    ResponderEliminar
  5. Quin gustet, aquestes sensacions, aquestes trobades buscades o casuals o les dues coses a la vegada... vindré a buscar els teus contes, rosana.

    ResponderEliminar
  6. Fanal Blau, la veritat és que açò dels blogs és descobrir tot un món paral.lel que no em pensava, en fi és el que passa quan perds la por i travesses alguna cosa. M'alegro que t'hagi connectat amb bons records.

    Lolita Lagarto, gràcies pel teu comentari, això d'estirar els somnis, quàntes vegades ho fem, tat? i jo crec que no és ninguna tonteria que ens ajuda a mantenir els equilibris de la vida.
    Un abraç.

    Carme, m'alegro d'haver pogut transmetre les sensacions que me retornes. Gràcies per al visita torna quan vullgues, un abraç

    ResponderEliminar
  7. Pero es que la sopa boba está tan rica... Y siempre los labios dulces vienen con sopa boba bajo el brazo, no sé por qué. Algo falla en esto.

    Un abrazo

    ResponderEliminar
  8. cuéntame un cuentooctubre 03, 2010

    Esto es lo que quiero Rosana,
    que me cuentes un cuento, al menos una vez a la semana ...
    Con tus relatos nos abres una ventana a la imaginación, a los recuerdos, a tantas cosas que alguna vez hemos vivido...
    Gracias. Sigue así.

    ResponderEliminar
  9. aminuscula, lo mejor es buscarnos la sopa cada una, un beset

    cuentame un cuento...
    Gracias por pasarte. Seguiré

    ResponderEliminar