OBRINT LA FINESTRA

M'agrada assomar-me a la finestra i veure que hi ha més enllà. Normalment després me retiro a l'habitació i continuo amb el que estava fent. Avui m'han pegat una espenteta i he decidit travessar la finestra.

jueves, 21 de octubre de 2010

EL TESORO ESCONDIDO

La corriente le empujó a la costa. Martina salió del océano y estuvo un rato paseando por la orilla del mar. Hacía sol. Ese sol de octubre que calienta lo suficiente para transmitirte toda la energía que necesitas para sobrellevar una semana fría y oscura. Las olas iban y venían al ritmo del viento de otoño . Un viento encendido que no dejaba que el calor atrapara su rostro. Paseaba sola por la arena mojada. En el último oleaje la mar le ganó terreno a la tierra y cientos de algas se depositaron en la orilla. Y botellas de plástico, bolsas, trozos de red azul…Pedazos de lo inservible de otra civilización.

Caminaba cerca de la orilla, buscando tesoros secretos, quizá una botella sin nombre, un mensaje misterioso entre las rocas de la escollera, o una vieja muñeca que le entregara una historia. Cualquier cosa que le indicara que había merecido la pena el viaje desde el fondo del océano. Pero solo encontró suciedad. Lo inservible a pedacitos, un puzzle de lo innecesario.

De repente vio algo a lo lejos, no eran algas, ni plásticos ni mensajes en una botella. Pudo distinguir a Luís y Paloma entre una maraña de algas secas de la última tormenta, dos amigos de los queridos. Se acercó poco a poco. Tendidos sus cuerpos en la arena, Luís leía mientras Paloma dibujaba gaviotas. Martina se alegró de verles, hacía tanto tiempo que no se veían. Hablaron del mar y del sol. Qué lejos quedaban las discusiones acaloradas entre corales de los sábados por la noche! Y qué lejos el día de su partida. El agua deshacía las algas, acompañaba sus palabras. Susurraba gaviotas al oído de Paloma. Martina se alegró de verles. Las corrientes, de nuevo, habían sido favorables.

A medida que avanzaba el paseo pudo ver a Sara y a Lena que se libraban de los trocitos de algas que todavía tenían pegadas entre los dedos de los pies. Es difícil librarse de las algas entre los pliegues de la piel- le decía Lena a Sara. Lo mejor es dejar que se sequen y así resulta más fácil - añadía Sara. Martina se movía en su salsa, era un animal marino, una sirena entre la mar y la tierra. Estaba contenta. Buen trabajo, se dijo para sí.

Entre tanta ida y venida, el mar comenzó a rugir fuerte. Olía a tormenta.
Pudo ver un velero en la línea del horizonte. Se despidió de sus amigos.

Adiós Martina, da recuerdos! -dijeron-
Id con cuidado, vigilad las tormentas!- contestó ella.

Miró de nuevo al horizonte. El pequeño barco comenzó a moverse. Por su tamaño imaginó a tres o cuatro personas dentro.


Debía darse prisa, nadar a toda velocidad, no tenía tiempo que perder.

Serían sus invitados por un tiempo.

Ellos sabrían que el tesoro está dentro, escondido en el vientre del mar.

El mismo al que Martina regresó.

El mismo que un día les devolvería.

9 comentarios:

  1. Un relat amb gust de sal, entre el somni i la realitat. M´ha agradat molt Rosana.
    A vegades, després del temporal passejo per la platja i trobo "tresors": troncs pelats amb formes extranyes,retalls d´esponja marina, petxines...són les escorrialles del gran tresor que guarda el mar en el seu ventre.El que no he trobat mai és una sirena ...o un sireno ;-)

    ResponderEliminar
  2. M'agraden els contes que expliquen una realitat des de l'oníric. Preciós somni d'algues i sirenes, darrere el que imagino un naufragi.

    ResponderEliminar
  3. Quina preciositat de conte i quin misteri... serien els convidats?????

    ResponderEliminar
  4. País, açò de trobar sirenes igual és com quan mires al cel buscant ovnis, al final veus una llumeneta que es mou...

    Pilar, m'alegro que t'hage arribat

    Cèlia, sí jo també m'imagino que els amics van ser els convidats en el passat

    Un abraç

    ResponderEliminar
  5. un bello relato rosana.
    un beso

    ResponderEliminar
  6. cada vez me gustan más tus cuentos. No sé cual es la razón, pero ahora entrar aquí es una sorpresa cada vez, con nuevos registros tuyos por descubrir.

    Un beso

    ResponderEliminar
  7. Gracias Géminis.
    Un abrazo Anca.

    ResponderEliminar
  8. Hola rosana t´estic llegin les entrades de tirón.

    M´encantat aquesta trovada d´amics.

    Reb una abraçada desde la bonica Valencia, Montserrat

    ResponderEliminar
  9. Montserrat rep una abraçada de la meua part també

    ResponderEliminar