OBRINT LA FINESTRA

M'agrada assomar-me a la finestra i veure que hi ha més enllà. Normalment després me retiro a l'habitació i continuo amb el que estava fent. Avui m'han pegat una espenteta i he decidit travessar la finestra.

jueves, 28 de abril de 2011

LA PISSARRA MÀGICA


La pissarra de joguet és l´únic objecte decoratiu que va conservar Martina de la seua infantesa a l’habitació. Cada nit, quan era menuda, escrivia en guix una frase “vull viatjar a…la Xina”. Els somnis eixe dia eren de cases amb teulats corbats i barrets de palla per replegar l’arròs, ciutats prohibides i lletres dibuixades que ballaven en biblioteques majestuoses.

De matí apareixien llibres de la Xina escrits amb els dibuixos dels seus somnis i el nom del país s’havie esborrat de la pissarra de grafit, tot net i preparat per al dia següent.

Així una altra nit escrivia “Vull viatjar a…el Japó” i somiava quimonos i exhibicions elegants d’arts marcials, muntanyes nevades i ciutats ruidoses. Al matí, allí tenia els llibres damunt la taula amb els dibuixos somiats.

I així van anar passant els dies de la seua infància entre llençols, dibuixos i llibres, fent-se la idea d’un món mig viscut, mig somiat.

Al llarg del dia llegia tot el que hi havia escrit i per la nit somiava viatges i colors que quedaven estampats al llibre al dia següent.

Sens dubte la pissarra tenia un poder que Martina visqué fins la seua adolescència. El món estava al seu abast des de les baranes de l’habitació.

Però un dia els pares decidiren donar-li una sorpresa per a celebrar el seu setzé aniversari. Aprofitaren que estava a la mar passant uns dies d’esbarjo amb la seua amiga Susana per canviar-li l’habitació de dalt a baix. Quan Martina va tornar li taparen els ulls i la conduiren a l’habitació. Quan ja estava al davant de la porta, li arrencaren el mocadoret que embenava els ulls i pugué veure una zona molt més espaiosa amb un llit modern amb calaixos per omplir, un escriptori molt ample i un armari empotrat amb portes que relliscaven només espentant-les amb un dit. Però, i la pissarra? Martina es dirigí als pares amb cara de poca pena. “L’hem retirada, filla, ja ets major”.

La porta que s’obria cap a la joventut no va ser gens agradable de travessar.

En l’últim dia de l’últim instant de la seua infantesa va pensar que si no hagués desparegut la pissarra, encara seria xiqueta.

Ara, que havia perdut la pissarra, sabia que per a viatjar hauria d’eixir de l’habitació. Ni tan sols va estrenar el llit. Aquella mateixa nit comprà un bitllet cap a Menorca, va escudrinyar cada raconet de l’illa i va escriure un llibre després. Els viatges eren l’excusa per buscar la pissarra que sens dubte pararia en algun dels mons somiats.

Els llibres també caminaven darrere d’un somni: escriure un món per a despertar els xiquets.

Un dia, de molt velleta, Martina trobà a les golfes la pissarra que tant de temps va buscar. Es veu que l’havien amagada allí els seus pares. La portà de nou a la seua habitació. Aquella nit, en l’últim dia de l’últim instant de la seua vida va escriure de nou a la pissarra “Vull viatjar a…un nou món” i se n’anà a dormir entre llençols, llibres i boira de color de rosa. Només aleshores va deixar d’escriure.

14 comentarios:

  1. Bona tarda rosana:

    Jo una somniadora nata, encare amb fás somniar més en els teus escrits.

    Ai la Martina, que escribia els seus sominis, quan va retrobar la pisarra, en els seus somnis viatjar en un món nou.Pot-ser el que bhi ha darrera aquesta vida?.
    Gracies Rosana per compartir aquest conte bonic i somniador.

    Saps jo avans d´ahir vaig somniar que volaba.

    A l´entrada anterior ho explico.

    Petons, Montserrat

    ResponderEliminar
  2. Voldria dir-te, rosana, que tens una gran capacitat per transmetre amb els teus contes i portar-nos als lectors i lectores que et llegim a submergir-nos dins d'una gran història.
    M'he pogut imaginar la Martina de nena, d'adolescent i en els darrers moments de la seva existència. I l'he pogut veure.
    Gràcies per regalar-nos aquests bocins tan bonics i emotius.
    Un abraç! :)
    Tinguis molt bon cap de setmana!

    ResponderEliminar
  3. Ah, qué rabia me ha dado que los padres la obligaran a salir de la infancia! Da igual si luego escribía los libros de verdad y si viajaba de verdad, pero los sueños son algo tan valioso que debería ser delito quitárselos a nadie.

    Un beso

    ResponderEliminar
  4. ja m'agradaria tenir una pissarra màgica com aquesta! molt bon conte i molt sucós de contingut!

    ResponderEliminar
  5. Quina mort més viatgera! Jo en vull una com aquesta. De fet, potser només cal que ho escrigui o que ho desitgi amb ganes.
    Sempre estàs fantàstica.
    Una abraçada.

    ResponderEliminar
  6. Montserrat m'alegro que somies amb mí (ja vaig veure que volavas, eixos somnis són molt alliberadors).

    I gràcies Fanal per regalar-me les teues paraules.

    Anca, al menos escogió cuando irse, un abrazo.

    Elfreelang, jo crec que tots en tenim una també en les golfes, dins de nostra casa,un abraç.

    Tu ho has dit Maijo, només cal desitjar-lo, escriure-ho o dibuixar-ho i flash! ja existeix. Gràcies.

    ResponderEliminar
  7. Gràcies a que has comentat al meu blog he conegut el teu i ha això ha sigut una cosa molt bona per a mi.

    Preciós aquest conte, m'ha agradat.

    ResponderEliminar
  8. Jpmerch, és el que tenen els llaços virtuals, gràcies per la visita.

    ResponderEliminar
  9. Oh!!!! Quina imaginació que tens! És exquisida!!! uau, em tens meravellada i, per més trist que sigui el conte, sempre deixes un bon regust!

    ResponderEliminar
  10. Ostras Cèlia, imaginació al poder, tu!

    ResponderEliminar
  11. A mi també m'agradaria una pissarra màgica! però això és el de menys, el conte és preciòs, preciós!

    ResponderEliminar
  12. A mi també m'agradaria de retrobar la infantesa perduda. Per sort encara sóc una mica nena.

    Felicitats pel bloc!

    ResponderEliminar
  13. Gràcies Helena, benvinguda

    ResponderEliminar
  14. Carme, potser la tenim a casa la pissarra a les golfes i només hem de buscar-la. Gràcies per passar-te!

    ResponderEliminar