OBRINT LA FINESTRA

M'agrada assomar-me a la finestra i veure que hi ha més enllà. Normalment després me retiro a l'habitació i continuo amb el que estava fent. Avui m'han pegat una espenteta i he decidit travessar la finestra.

lunes, 27 de agosto de 2012

RESPIRAR MÚSICA




Pasqual Ferrer era un músic afamat que tocava el violí. Sempre que podia, s’escapava al poble per a assajar les melodies que després interpretava a l’auditori de Castelló. Anar al poble li donava vida: allí respirava música.

Al poble vivia l’Anna, una veïna, que tenia sa casa al pany d’enfront de la de Pasqual i des del seu balcó podia veure l’habitació on ell  assajava, car aquest sempre tenia la finestra oberta  per a que entrara l’aire fet de sóns acompassats. I és que l’aire d’Ares replegava les notes de qualsevol partitura i les portava a la finestra de Pasqual, com un pardalet porta el menjar a les seues cries. Quan açò passava, Pasqual  inspirava profundamente, i aguantaba un poc  la respiració com si fes exercicis d’apnea. Llavors les notes romanien   per un instant en la seua ànima, i les gaudia un moment abans de soltar-les en forma de melodia a través de la vareta del seu violí.

Un dia que feie molt de vent, l’Anna tragué al seu balcó un paper on estava escrit el duo per a violí i violoncel d’Erwin Schulhoff. En una bufegada de vent que li va desfer la cua i gelar les galtes, les notes van anar a parar a la finestra de Pasqual. Aquell dia, ell, que abans no havia reparat amb ella, li dedicà una mirada i un somriure a mig fer, un instant abans d’obrir de bat a bat les portes de la finestra, dirigir el seu cos cap al carrer i començar a tocar.. La petita cambra de Pasqual es va convertir en un escenari improvisat i el carrer en un teatre, quan els veïns de cada casa,  en sentir la música,  van començar a eixir a veure què passava i es van quedar bocabadats en escoltar la interpretació.

Aquell dia, mentre entre la casa d’Anna i Pasqual hi havia un fil estret que els unia-un fil musical-i menys distància que mai, tot el poble d’Ares va respirar música. I és que, encara avui, es recorda un dia d’estiu de molt, molt de vent…
 

15 comentarios:

  1. Acompanyen el relat dos dibuixos meus del meu poble d'adopció: Ares. Espero que us agrade.

    ResponderEliminar
  2. Coi nena! no sé si m'agrada més el text o els dibuixos!
    Però el conjunt és genial!
    Gràcies per les tres mostres del teu art!
    :)

    ResponderEliminar
  3. Molt bonic tot plegat.

    Ahir precisament, vam estar a Catí per veure l'ermita de l'Avellà. Hi havia un grup de corda i vent amb una soprano que estaven assajant. Aquesta ermita a banda de la gran bellesa, té una sonoritat increïble, és una llàstima que els frescos de la part dreta estiguen en tan mal estat. Teníem pensat passar per Ares també, però s'ens va fer tard i no va poder ser.

    ResponderEliminar
  4. Quan de temps sense un conte! maquissim! i els dibuixos preciosos!

    ResponderEliminar
  5. Rosana, com es nota que els aires del poble et senten divinament! Ens regales un relat musicat i uns dibuixos excel·lents. Felicitats a la renovada Rosana.

    ResponderEliminar
  6. Grònima, gràcies a tu pels comentaris. M'agrada pendre apunts del que veig, tan en lletra com en imatges.

    ResponderEliminar
  7. Jpmerch, ja m'imagino la música que vas escoltar dins d'ermita. De vegades, passen coses imprevistes i estupendes en les excursions que preparem. Quan pugues passar per Ares, estic segura que també t'agradarà. Simplement pega una volteta pel "portalet" i gaudeix de les vistes i el silenci.

    ResponderEliminar
  8. Gràcies Elfreelang, encantada de tornar-te a saludar!

    ResponderEliminar
  9. Maijo, gràcies per vindre per ací. Sí, l'aire del poble m'ha sentat genial. Espero poder mesurar aquest benestar trobat i que em dure tot l'hivern. Quan se m'acabe, aniré a per més...

    ResponderEliminar
  10. Hola Rosana.
    Que romantic. Units per un fil musical.
    I saps els dibuixos m´encisen.
    Els hes fet tu?

    Un petó, Montserrat

    ResponderEliminar
  11. Gràcies Montserrat. Sí els he fet jo, ja saps aficionada de tot un poc, jeje

    ResponderEliminar
  12. ....I també són teus els dibuixos??? No saps com m'agrada el conjunt de l'entrada...!

    PD.-Què saps de la "tribu"? :-)

    ResponderEliminar
  13. Gràcies Mercedes. Sí, els dibuixos són meus. De tant en tant m'agrada agafar apunts en forma de dibuixets.

    Quant a la tribu he estat un poc apartada, a verure si a partir d'ara ens tornem a reagrupar. Besets.

    ResponderEliminar
  14. Qué chulo! Un día me tienes que adoptar y llevarme al pueblo que a su vez te adoptó a ti, a ver si me inspira tanto y hago cosas tan preciosas.

    Un beso

    ResponderEliminar