OBRINT LA FINESTRA

M'agrada assomar-me a la finestra i veure que hi ha més enllà. Normalment després me retiro a l'habitació i continuo amb el que estava fent. Avui m'han pegat una espenteta i he decidit travessar la finestra.

viernes, 21 de septiembre de 2012

PLOU



Des de feia mes i mig no parava de mirar cap amunt: els núvols negres conquerien el cel, mantenint-se angoixosos, sense desfer-se,  i produint un ambient humit i enrarit. La xafogor no tenia el color del sol i de l’estiu, sinò la grisor dels dies tristos que no se sap on comencen i on acaben. Nadja es trobava cóm el temps, sense saber on començava i acabava. Cada dia es  sentia més estranya en el seu propi cos, les ganes de fer se li acabaven i els pensaments se li enterbolien. Ja l’havia avisada Lola, la bruixa, que cada dos mesos com a mínim,  calia prendre un bany  de pluja  i de lluna per a mantenir-se viva. I el temps se li estava acabant. Ella, com les plantes, necessitava de la terra humida per avivar-se, per créixer i donar fruits. Tant era així que, com  que el temps no canviava,  fins i tot s’havia plantejat fugir a un altre país, on la pluja arribara més sovint sense tenir que patir tant esperant-la.

Però ves per on, que dimecres va tenir treva. Nadja es va despertar  a les cinc de la matinada pel soroll constant de les gotetes d’aigua que queien a la terrassa. Un somriure li va brotar, com una llavor que esclata. Va obrir les portes de l’habitació i va eixir cap a fora. Al poc,  l’aigua li va rentar el pel i mullar la camisola, deixant el seu cos xop tremolant a la llum de la lluna. Una dutxa d’aigua i de nit que la va deixar nova. De tan a gust que estava,  no es va poder adormir. Va entrar, va pegar la volteta al llit  i va seguir escoltant.

Quan es va fer hora de llevar-se,  ja  de matí, va trencar el bitllet de fugida cap al sud.

Es va vestir una nova alegria per a anar a treballar. Una música d’aigua  nodrint la terra li entregava de nou a la vida. 


14 comentarios:

  1. breu, però molt suggeridor. El dia que plogui, perquè algun dia plourà on visc, hauré de fer el mateix.

    ResponderEliminar
  2. Molt bon conte amarat de pluja!

    ResponderEliminar
  3. Exactamente así me siento yo los días de lluvia de verano. Renovación total, ganas de vivir y de hacer muchas cosas... Es de los mejores regalos que tenemos.

    Un beso

    ResponderEliminar
  4. Pluja revitalitzadora. Quina sort! Enyoro la pluja jo també!

    ResponderEliminar
  5. Que bonic, per un moment he pensat que en llevar-se després de la pluja, a la Nadja li havien sortit arrels i fulles. Més o menys va ser així, figuradament.
    petons Rosana!

    ResponderEliminar
  6. Sí Joan, va bé una dutxa de pluja

    ResponderEliminar
  7. Gràcies Elfreeelang per visitar-me

    ResponderEliminar
  8. Anca, es que la lluvia no solo limpia el ambiente, también nuestro espíritu, bss

    ResponderEliminar
  9. Carme, avui també plou per ací. Cau vida!

    ResponderEliminar
  10. País, quina bonica imatge, la dona arbre! Un abraç.

    ResponderEliminar
  11. M'encantaria fer fotos per als teus contes...és que els gaudeixc molt...
    La pluja...un etern somni, neteja l'ànima...
    M'ha encantat Rosana.

    Un bes molt fort!

    ResponderEliminar
  12. Remei, que feres fotos per als meus contes seria el millor regal, això sí que seria bonic, per a tocar i guardar. Besets. Jeje, si tens alguna suggerència que em vullgues fer el meu correu és rosanacarceller@hotmail.com. Besets.

    ResponderEliminar
  13. Hola Roxana.
    Llegirte es una gaudida saps, amb fas sentir com una nena i ja saps que dic que trovo que amb recordes una mica l´estil de la Lola Anglada.
    He vist el comentari de la amiga Remei.
    Que bonic una combinació dels teus contes i les seves fotografiez.
    Un petó, Montserrat

    ResponderEliminar
  14. Hola Montserrat, gràcies per comentar. M'alegra que els meus contes et porten records bonics. Besets.

    ResponderEliminar