OBRINT LA FINESTRA

M'agrada assomar-me a la finestra i veure que hi ha més enllà. Normalment després me retiro a l'habitació i continuo amb el que estava fent. Avui m'han pegat una espenteta i he decidit travessar la finestra.

jueves, 27 de diciembre de 2012

AGUEDA




El Palau era gran i gelat. Era tan gran i feia tan de fred,  que d’una sala a una altra podies anar patinant com en una pista de gel. Els descendents d’Àgueda, la princesa, que havien anat a menys,  volien obrir-lo al públic per any nou, i volien alhora desprendre’s de tots els draps i tota la quincalla que no valie, segons ells, per a res. Així que la néta d’Àgueda, que li deien Àgueda també, i uns quants amics, es van juntar per convertir els vestits en draps: agafaven les tisores i esgallaven un troç de tela i ara un altre. Tot per a draps. L’oncle, que era molt polit,  no volia tindre trastos per a quan obrira el Palau a les visites. Així que Àgueda es va entregar amb fervor  a aquest estira i esgalla de les teles que queien en la cistella dels draps per netejar. De sobte, va trobar un vestit molt elegant que de cap manera volie enviar-lo a un destí drapaire. El vestit la va enlluernar tant que el va salvar de la follia trencadissa. Se’n va anar discretament a la sala de ball i se’l va emprovar. Les llums de la sala es van encendre i la música del passat va sonar. L’esperit de la seua àvia la va posseir mentre ballava i ballava i rodava pel saló. Va pensar que aquesta seria la major atracció de les visites: poder-se  emprovar el vestit de la seua àvia i convertir-se, alguna dona somiadora, en princesa per un ball. Res millor per fugir dels maldecaps quotidians.

El Palau tindria aleshores tot el que havia de tindre: fantasmes, vestits d’època i joves que volen ser princeses. Acabarien els preparatius per Nadal i per any nou a obrir.

L’esperit comercial d’Àgueda li va disparar enseguida la vena negocianta: caldria fer la promoció per a aquestes dates: “Regala per Reis una entrada a una dimensió desconeguda, on podràs ser princesa per un ball”. Es va mirar als espills de la sala, on centenars d’Àguedes, com reflexos d’un caleidoscopi gegant, li retornaven una imatge riallera, “puja al cel i baixa Àgueda”, es deia, mentre una carcallada ressonava per la sala i per tot el Palau també. Sens dubte l’esperit de la seua àvia també s’estaria morint de riure.


15 comentarios:

  1. Doncs, ja m'imagino una filera llarga de noies fent cua per entrar. El vestit màgic, sí que hi ha records que encara conserven l'ànima del seu antic posseïdor. Un conte màgic, Rosana!

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Gràcies Sílvia. l'ànima està en tot el que estimem.

      Eliminar
  2. Ens expliques com quan estem al discurs del capitalista podem tenir lloc a la joia i al desig, de fet la felicitat es coneix molt bé si les nostres il·lusions i dèries es fan realitat, i l'Àgeda ha fet d'un vestit màgia, tan necessària per a la vida de les persones com per a ella mateixa, ha fet viable un Palau que potser d'una altra manera haguera quedat obsolet o haguera finalment tombat de manca de diners i vellesa.

    M'ha agradat la bonhomia del discurs capitalista en la ment de l'Àgueda.

    Una abraçada valenciana

    Vicent

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Gràcies Vicent des de Castelló

      Eliminar
  3. Un conte amb perspectives de negoci....Molt bo rosana! bo any nou i bons contes!

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Gràcies Elfreeelang, en aquests temps que corren qualsevol idea en perspectiva de negoci no s'ha de deixar escapar!

      Eliminar
  4. Hola Rosana, de nou m´hes fet somniar.
    Ja veus de vegades les coses més sencilles ens poden encisar, com l´Agueda que entre uns trossos de draps, i va trobar un vestit encantador .
    ¡ QUE EL ANY NOU, ET SIGUI PLE DE PAU, SALUD, AMOR I ARMONIA!
    Un petó Montserrat

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Sí, les coses senzilles són les que més agraeixes, bon any per a tu també Montserrat!

      Eliminar
  5. És increïble l´imaginació que tens Rosana, no sé com t´ho fas per crear escenaris màgics.
    La meva àvia es feia davantals de patchwork (a la seva manera) de retalls dels meus vestits de nena quan a mi ja no m'anaven bé.
    Bon Any i molta sort!

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Les àvies si que sabien de fer màgia, gràcies País

      Eliminar
  6. No hi ha com tenir bones idees, i bons negocis per començar l'any!

    ResponderEliminar
  7. M'encanta! A mi també se'm dispara la imaginació. Una abraçada.

    ResponderEliminar