OBRINT LA FINESTRA

M'agrada assomar-me a la finestra i veure que hi ha més enllà. Normalment després me retiro a l'habitació i continuo amb el que estava fent. Avui m'han pegat una espenteta i he decidit travessar la finestra.

lunes, 26 de agosto de 2013

CANVIAR LA VIDA




Les dos complien anys el mateix dia. Marta  tenia quaranta nou anys i Elisa només vint-i-tres. El bar que van llogar per celebrar-lo, estava ple de guirnaldes i globos de colors. I un  grapat d’amics comuns sobretot del cor on assatjaven cada dijous per la nit. Fent una escolteta, Elisa li va proposar a Marta canviar la seua vida per la d’ella. I pensat i fet, com si foren cromos de xiquets, o com un nou vestit d’aniversari,  van intercanviar les seues vides. Una bona jugada, va pensar dintre seu Marta, guanyaria més anys de vida. Però l’intercanvi no va ser gens profitós per a ella ja que Elisa estava sempre deprimida. Marta, en els seus quaranta nou anys,  era un persona molt positiva que tirava sempre cap avant i gaudia de cada instant. Es dedicava a netejar cases però alhora feia massatges i cantava al cor,  la seua gran passió. Quan van fer l’intercanvi,  Marta se’n va adonar que no havie fet cap bon  negoci. Un poquet tard va aprendre la llicò. Mentre Elisa estava més contenta que unes castanyetes, ja que ella sí va saber fer un bon tracte: encomanava l’alegria allà on anava que era el que li mancava en la seua vida anterior. L’intercanvi va durar només una setmana, el suficient per a que les dos aprengueren la lliçò: que amb l’edat no construim gàbies, és amb  l’actitud que no depén d’edats sinò de voluntats. I conte contat, conte acabat.

12 comentarios:

  1. I conte verificat, si senyora. Póngale vida a los años y no le quite años a su vida, com deia la cançó.

    Records, Rosana!

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Això mateix, s'han de viure intensament totes les edats. Un abraç País.

      Eliminar
  2. Em sembla magnífic! Jo, ja fa temps que vaig deixar de comptar anys.
    Una abraçada, Rosana.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. És millor contar alegries que anys, bests Maijo!

      Eliminar
  3. Efectivament Rosana, no és l'edat la que dóna la felicitat sinó la intenció, la conjunció entre gaudi, amor, desig i voluntat, i es pot ser una persona molt feliç als noranta anys i molt infeliç als vint, i cal que cada persona passe pel seu infern personal, que sol passar anys damunt o davall per l'adolescència, tot i que molts el duen fins el dia de la seua mort.

    Una abraçada valenciana

    Vicent

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Gràcies per comentar des de Castelló.

      Eliminar
  4. Quanta raó tens, bona lliçó ens regales amiga...
    Jo em quede amb els meus 41 i la meua actitut davant la vida...
    Abraçades!!!
    Quant fem un cafenet?

    ResponderEliminar
  5. M'apunte a lo del cafenet, estem tan propet que per què no? Un abraç

    ResponderEliminar
  6. Hola Rosana.
    I es que cada persona es úbnica e intransferible.
    Boníssim conte.
    Una abraçada, Montserrat

    ResponderEliminar
  7. Això cadascú hem de ser valents i viure la vida que ens toca viure, tirant sempre cap avant.Un abraç.

    ResponderEliminar
  8. Un gran conte Rosana, la vida s'ha de viure amb optimisme i alegria, i ser un mateix, gaudir del dia a dia amb humor, senzillesa, amplitud, respecte i valors. M'encanta el relat, moltes gràcies.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Gràcies Fina per passejar-te pel meu blog.

      Eliminar