OBRINT LA FINESTRA

M'agrada assomar-me a la finestra i veure que hi ha més enllà. Normalment després me retiro a l'habitació i continuo amb el que estava fent. Avui m'han pegat una espenteta i he decidit travessar la finestra.

domingo, 29 de marzo de 2015







ARES, DE NIT

Arriba la nit al meu poble,
la lluna s'escampa al racó de l'entrada nova
i il·lumina arbres i banquets
on el vells xerren del temps
i les colles de xics i xiques
amaguen amors 
i fan promeses.

A poqueta nit
en veu  baixeta
arriba
            la llum 
                                   al meu poble.





8 comentarios:

  1. La plaça esdevé lloc de trobada, on la nit dorm les converses del dia i s'ajoca esperant la llum de l'albada. Tens un traç enèrgic i valent. M'agrada el dibuix i aquest poema tan sentit.
    Una abraçada.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Moltes gràcies Maijo. Experimentant en tinta xina i pastel. Besets.

      Eliminar
  2. La nit arriba,
    és lluna plena
    i tot el poble canta.


    Gràcies.
    Una Abraçada.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Este comentario ha sido eliminado por el autor.

      Eliminar
    2. Gràcies Olga i Carles. De nit tot el poble canvia. De vegades sembla fantasmagòric.

      Eliminar
  3. Un poema tipus els de Salvat-Papasseit, on es va doblegant com per anunciar-nos que la llum ja hi és, melancòlic i llunyà, en el temps, però el poble està, per sempre.

    Salutacions des de València.

    Vicent

    ResponderEliminar
  4. Awesome work.Just wanted to drop a comment and say I am new to your blog and really like what I am reading.Thanks for the share

    ResponderEliminar
  5. Hola Rosana.
    Es preciós el Poema.
    I tu també o ets.
    Petonets desde Valencia, Montserrat

    ResponderEliminar