OBRINT LA FINESTRA

M'agrada assomar-me a la finestra i veure que hi ha més enllà. Normalment després me retiro a l'habitació i continuo amb el que estava fent. Avui m'han pegat una espenteta i he decidit travessar la finestra.

domingo, 16 de octubre de 2011

ESTELA

De tantes voltes que va pegar, de tant d’enroscar el rínxol, cada vegada estava més enganxada a un fillet prim i viscòs que l’envoltava com un capoll d’un cuc de seda. No trobava pau a fora d’ella i dins tampoc. Respirava un poquet i tornava a girar la madeixa i cada vegada ho feia més ràpid com la màquina de filar de la bruixa roïna. Semblava estar embolicada en coto-en-pèl dolç de la fira i no gosava desfer-se d’ell.

Quí puguera canviar el sentit, anar darrere dels propis passos, desfer l’embolic, eixir-se de l’enroll i tornar a respirar tranquil.la, caminar per la mar nua i sencera, fora de sí i alhora més dins d’ella que mai. I de tant que va pensar en desenrotllar-se al final ho va aconseguir més espaiet del que haguera desitjat, plerò a força de voluntat va poder. La podeu veure els dies clars caminant per la vora de la mar, o fent-se fotos en la senda d’una muntanya. Perquè els embolics volen aire i aigua per desfer-se, travessar el cos i fugir de casa, alimentar-se de sol i sal marina, seguir l’estela de l’aigua i mullar-se sencera.

7 comentarios:

  1. Un fillet o un filet? M'has despistat al començament...

    De tota manera crec que va trobar un molt bona solució. És un conte ben esperançador.

    ResponderEliminar
  2. Hola Rosana:
    Quan et llegeixo amb fas sentir com una xiqueta xicoteta.
    Mira ara m´imaginaba un cuquet a dins del seu capull de seda tornanse papellona.
    Despres cpom una estela de mar.
    O pot ser del Cel?

    I es que els teus contes son breus, pero molt bonics i tenen un cert misteri que cada una hi poden posar un final.
    Be t´ho explico com ho sento jo.
    Ai quin embolic t´escric mig en valencià, mig en català.
    Petons, Montserrat

    ResponderEliminar
  3. Rosana...crec que la conec molt bé aquesta filadora incansable.Me l´has retratat i l´estic veient al mirall.

    Un abraç

    ( em deixes que em quedi el conte?)

    ResponderEliminar
  4. Hola Carme error tipogràfic, en referia a un filet, aisss. No hem de perdre l'esperança, gràcies.

    Montserrat sentir la teua veu en el meu blog és sempre con un bàlsam, estic molt agraïda.

    País, et deixo que et quedes el conte per suposat i m'alegro que pugues veure la imatge que retrato. Un abraç.

    ResponderEliminar
  5. Un conte ple de poesia i saviesa. És ben bé un capbussó fresc i esperançador.
    Una abraçada.

    ResponderEliminar
  6. Un capbussó fresc és el que necessito per desemboirarme! Gràcies per comentar Maijo.

    ResponderEliminar
  7. Aire i aigua, sol i sal marina. I és ben veritat, qui pogués!!!

    ResponderEliminar