OBRINT LA FINESTRA

M'agrada assomar-me a la finestra i veure que hi ha més enllà. Normalment després me retiro a l'habitació i continuo amb el que estava fent. Avui m'han pegat una espenteta i he decidit travessar la finestra.

miércoles, 1 de febrero de 2012

QUATRE MINUTS DE FELICITAT

Arribava el Nadal i era temps de bons desitjos i regals. Elvira va demanar una nina amb els seus complements: una pinta per als cabells , dos vestidets per a canviar-la, un carret i llençols i roba per a vestir el cabasset. Tot va arribar a punt i hora com cada nit de Reis, embolicats els regals amb paper brillant roig i daurat, Però a més de tot això va rebre un present molt especial que no havia demanat: era un penjoll que acabava amb una cartereta redona amb un missatge a dins “ací has de guardar quatre minuts de felicitat cada dia”. Elvira, encara que molt encuriosida, ho va trobar molt estrany perquè-pensava-la felicitat es té o no es té, no es regala. Però el penjoll era tan bonic que se’l va posar per a lluir-lo al coll i va sentir com la felicitat entrava dolceta dins del seu cos, com un suc de taronja en un dia d’estiu. Van passar els anys i la nina i els seus complements van anar envellint-se i trencant-se alguns vestidets de tant d’usar-los. Del carret de la nina ni us conte que de tanta matraca que li va donar només li va durar tres anys. Quan en tenia catorze, un dia que estava més avorrida que un gínjol, va mirar els calaixos a veure que trobaba i ahí estaven els quatre minuts de felicitat que se’ls va penjar enseguida al coll. En plena adolescència, on les coses no rutllaven sempre com volia, va ser una sort trobar l’obsequi i va comprendre aleshores que la felicitat també es regala i que es multiplica per quatre quan no te la quedes només per a tu. I així va ser quan li ho va obsequiar a una bona amiga. El suc de taronja tornava a escurar-li la gola com un desig dolç i suau.

14 comentarios:

  1. Fantàstic Rosana! m'ha encantat!
    vaig corrent a guardar uns quants minuts de felicitat a algun racó màgic... segur que serà una alegria quan ho trobi!
    Bona nit i feliç..

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. M'encanta el conte i els minuts de felicitat...

      Ho provarem! :)

      Eliminar
  2. Bona nit Rosana:
    Uns minuts per llegirte, ja son de felicitat.
    Mira es elm plaer de les sencilles coses, com el calaixet de oa proitagonista on hi guarda, els petits "tresors".
    Tan bonic es aquest,conte que m´el guardo en un reconet de la ment.
    Un beset valenciá i un petó catalá,Montserrat

    ResponderEliminar
  3. Encantada de llegir-te altra vegada, ja enyorava els teus contes... preciós! gràcies pels minuts de felicitat!

    ResponderEliminar
  4. Lolita, segur que si mires bé els trobes, de vegades apareixen de manera inesperada. Un abraç

    ResponderEliminar
  5. Gràcies Carme m'agrada que t'agrade, bests

    ResponderEliminar
  6. MOntserrat, estic amb tu, la felicitat es troba en les xicotetes coses. Gràcies per comentar.

    ResponderEliminar
  7. Elfreelang gràcies a tu per seguir-me. Un abraç ben fort.

    ResponderEliminar
  8. Echaba de menos ya un cuento de los tuyos, con este estilo tan pesonla que tienes y tu especial visión.

    Me ha encantado! Un beso

    ResponderEliminar
  9. Jo també et trobava a faltar. Un conte per guardar-lo a la tauleta de nit i pergar-hi mà quan la felicitat s'esgoti.
    Una abraçada, Rosana.

    ResponderEliminar
  10. Gracias Anca, estoy de puesta a punto como los coches...bsts

    ResponderEliminar
  11. Gràcies Maijo per tindre'm tan apropet, un abraç

    ResponderEliminar
  12. Aix, que vaig corrents a regalar-ne jo també!!!! No estic a l'adolescència però ens convé tanta felicitats a tots!!! Un conte, com sempre, preciós, imaginatiu i vital!

    ResponderEliminar
  13. Moltes gràcies Célia, un abraç!

    ResponderEliminar