OBRINT LA FINESTRA

M'agrada assomar-me a la finestra i veure que hi ha més enllà. Normalment després me retiro a l'habitació i continuo amb el que estava fent. Avui m'han pegat una espenteta i he decidit travessar la finestra.

jueves, 8 de noviembre de 2012

VIVIA DINS D’UN LLIBRE II




Divendres de matí, coses del treball, la casualitat va portar Maria Teresa a viatjar a la  ciutat on es desenvolupava l’acció de la darrera novel.la que havia llegit, i que encara no havia pogut deixar del mos. Malgrat haver començat a llegir-ne una altra amb el mateix deler que l’anterior, a la pàgina deu no va fer cap maleta per viure-hi dins.

El cas és que divendres a la tarda, ja alliberada de les obligacions de la feina, va aprofitar per estirar les cames i pegar una volta per la part antiga, que li havien dit (i que havie llegit) que era tan bonica. Tocant la catedral, entrà dins d’una tenda d’aire un poc “retro”. Mentre mirava vestidets dels anys setanta una mica polsosos , tot s’ha de dir, va sonar la mateixa música on, en la novel.la, la protagonista estimava el seu amant. Açò la va predisposar de nou i decidí, per la nit a les fosques, tornar a viatjar dins del llibre que havia deixat unes setmanes abans, per esbrinar on estava el seu secret, i on el poder d’atracció que, encara ara, li suscitava. Un, dos, tres,…i de nou, d’un bot, va tornar a passejar entre unes lletres que feien olor a terra mullada, a desig i a sucre cremat dels flams de l’àvia. Es descansa bé entre unes bones pàgines.

Com  que tenia la mosca darrere l’orella, la primera cosa que va fer en arribar a casa és tornar a repassar els capítols ja llegits per descobrir el badall pel qual la ficció es  colava, tossuda, una i altra vegada en la seua vida. Seria el ritme que s’assemblava al seu, els paissatges narrats que tan coneixia, la història d’amor que podria ser la seua, o la parla lleugera i àgil, la mateixa dels veïns del seu poble. No sabria dir el què. Així que el temps que el treball li deixava lliure, el dedicava a fer un altre repàs minuciós de la seua novel.la, per concloure, en tres setmanes, que ella ja havia viscut la història i que havia estat escrita molt abans d’haver-se escrit.

Feta la descoberta i només aleshores,  es va quedar descansada, i la va deixar lliure per poder fer el seu propi recorregut, sense preses, perquè pugués viatjar, espaiet, a altres llocs, cuidada per altres mans.

8 comentarios:

  1. Hola Rosana.
    Era com una profecia, la seva historia s´havia escrit molt avans d´haberse escrit, perque vivía dins d´un llibre.
    Un petó, Montserrat


    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Sí ha hi històries que semblen haver succeït ja quan les llegeixes. Gràcies Montserrat

      Eliminar
  2. Se´m va passar l´escrit anterior i ara el retrobo havent llegit aquest. Em sona molt tot això, a mi em va passar amb una novel·la...i si et sóc sincera, ahir mateix a la nit vaig tornar-hi entrar a fer una volteta a veure si tot estava al seu lloc. Sempre hi trobo algun detallet nou, una espelma estratègicament posada, unes fotos antigues, uns llapis mossegats, un gorro de llana...com la vida mateixa, com la meva ;-)
    Molt bon cap de setmana Rosana, escrius de meravella.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Gràcies País, tu m'estas ensenyant molt d'estimar la lectura, ens dones molts bons consells. Besets.

      Eliminar
  3. Imginació desbordant Rosana...
    No imagines com gaideix dels teus contes, ara mateix, m'agradaria ser la protagonista...és fascinant el que has escrit...una història ja viscuda, trobada, i que se la deixa marxar lliure...
    Afortunada aquesta persona...
    M'alegra molt estar de nou per ací amiga.
    Una abraçada.

    ResponderEliminar
  4. Quina alegria Remei que et passeges pel meu blog! Els teus comentaris vinguts d'una artista com tu, m'arriben molt endins, gràcies.

    ResponderEliminar
  5. No en tens prou en regalar-nos unes imatges precioses que ens despertes altres sentits com l'olfacte i el gust ("lletres que feien olor a terra mullada, a desig i a sucre cremat dels flams de l’àvia"). Vaig a sopar ara mateix que m'arriben les flaires. Una abraçada, artista!

    ResponderEliminar
  6. Gràcies Maijo, aquesta és ta casa i pot passar, asseure't i olorar el que vullgues, bests

    ResponderEliminar