OBRINT LA FINESTRA

M'agrada assomar-me a la finestra i veure que hi ha més enllà. Normalment després me retiro a l'habitació i continuo amb el que estava fent. Avui m'han pegat una espenteta i he decidit travessar la finestra.

domingo, 16 de diciembre de 2012

ACOLORATS




Adela era com un llibre obert, la veies vindre de lluny.  Segons el seu estat d’ànim,  se li tenyia el pèl de colors. Així quan estava trista apareixia amb un blau grisenc, com una velleta canosa, quan estava contenta el pèl era el verd viu dels tarongers després d’una rentada de pluja,  i quan tenia classe de literatura, eixia amb el cabell rosa fucsia. Pau  li donava classes particulars de literatura i li recitava poesies dolcetes a l’orella. Açò la tenia encesa tot el dia, tant que per la nit a casa ja no podia aguantar més  el mal de panxa de la passió retesa. Aleshores la roba li cremava, se la treia de sobre amb un estiró i  quan tirava cap a la dutxa i es mirava a l’espill,  el seu baix ventre era una provocació d’un color intens. Xavier, el seu amant, estava encantat amb aquella nòvia  que semblava eixir del decorat d’un teatre de revista. Eixe polsim un poc excèntric d’ella, el posava tant inflamat que els seus dits feien corbes en el cos estés d’Adela. El fucsia, aleshores,  no podia ser més intens.

Després d’estimar-se com a descosits, el seu cabell escampat en el coixí tornava a ser d’un rosa pàl.lid, com les floretes del llençol on  dormien.

Fins que tornava a ser dilluns.


16 comentarios:

  1. Una gran història, Rosana! El detall del canvi de cabells és boníssim, i els colors que li agafen molt potents i suggerents.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Gràcies Sílvia, sentiments potents, colors potents, un abraç.

      Eliminar
  2. Ostres sort que a mi no em passa aixó dels colors si no tindria els cabells a tuti colori!

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. ...ui, jo canviaria de color com ixes lamparetes de filaments en canvi constant...

      Eliminar
  3. Que bonic!!! És una gran idea això del canvi de color dels cabells! I que dolcet que deu ser que se't tornin d'un rosa pàl·lid!!!

    M'ha agradat molt aquest conte!

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Gràcies Carme, està bé que tornem al rosa pàl.lid que sinó no es podria aguantar, un abraç

      Eliminar
  4. La roda del temps, tot passa i tot torna, l'Adela canvia de discurs quan rep les classes de literatura i rep al seu nuvi, és aleshores que torna a estar contenta i una volta sadollada retorna a la placidesa del dilluns, m'ha agradat aquest revolt sobre la vida d'Adela, la pura imatge de la Història.

    Vicent

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Quànta punta li treus Vicent, mai m'haguera pensat que és la pura imatge de la història! Un abraç.

      Eliminar
  5. Hola Rosana.
    Quina imaginació que tens.
    Ja veus m´encanten els teus contes.
    Ja m´ agradaría a mi poguer escriurer mab aquesta inspiració.
    Una abraçada, Montserrat

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Gràcies Montserrat, tu si que eres una comunicadora constant, sempre establint relacions, bsts

      Eliminar
  6. Ja veig que estan tots dos pujadets de to ;-) És molt inspirador, i em pregunto d'on et deu venir a tu la inspiració... Tens un perill! Una forta abraçada i bones feste, Rosana.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. La inspiració me ve de l'aire, jeje...Perill? ui.. no et cregues, parauletes "yabán"...un abracet bonica!

      Eliminar
  7. M'ha agradat moltíssim! És original, alegre i optimista, perfecte per començar la meva jornada...

    Espero que estiguis passant uns dies molt feliços! Aprofito per desitjar-te un fantàstic un Any Nou.

    Un petó i fins aviat!

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Gràcies Mercedes, m'agrada haver-te alegrat el dia i Bon Any per a tu també, bests,

      Eliminar