OBRINT LA FINESTRA

M'agrada assomar-me a la finestra i veure que hi ha més enllà. Normalment després me retiro a l'habitació i continuo amb el que estava fent. Avui m'han pegat una espenteta i he decidit travessar la finestra.

domingo, 9 de diciembre de 2012

DIME ON ETS




És dimarts. Dimecres acaba el termini per a entregar l’article i ací estic amb el llençol en blanc. Clic, clic, clic. Quatre frases en la inmensitat de la pàgina com quatre gotes a la terra que no fa saó. Deixo el teclat i penso. I penso tant que la pantalla abandona la fulla del document on escric i apareix el salvapantalles de l’espai sideral. Arrimo el dit a l’univers i escric com en una pissarra màgica “Dime on ets”, i una nena o una inconscient, espera la resposta de les estrelles. Però avui l’univers calla. Així que me’n vaig al Google maps i poso el teu nom per trobar ta casa, i tampoc. I ara poso la darrera adreça teua, la de fa tants anys. Encara hi és el carrer. Especulo amb la possibilitat de que visques al mateix lloc, cosa improbable, però com que me fa mandra escriure, fantasejo amb la idea d’enviar-te una carta, com les d’adés, escrita a mà, pura artesania, que viatge lentament amb les saques de correus. I em dic que aquests temps d’ara s’han estalviat la paciència i quànta falta ens fa. Segueixo el fil de la meua imaginació i agafo paper i boli per a escriure. Mentre, la veïna ha posat a tota castanya la cançò de Boig per Tu de Sau que  se’m cola per les parets de paper. I jo obro les fulles de la finestra del pati de llum, que sé que ella té les seues obertes,  per fer entrar el bull del concert dins ma casa. Ara sí, escric. Apareix la mar i l’arena, uns ulls que miren des de lluny, un  dit que busca per camins humits, una boca que troba, unes mans que escriuen, un cor que espera, un telèfon que escolta però no vol, un amor que s’escapa, una nit que s’acaba, Torno al teclat i clic, clic, clic, volco el meu cor en el Word, i al final, dos clics, com els dos coets d’una traca que ja ha acabat. Reposa el relat una estona com un conte amarat de pluja. La pluja que a la terra fa saó.  I enviar. Mentre el mail viatja cap a l’editor de la revista, torno a fantasejar. Si llegeixes l’article pensaràs que parlo de tu. I potser  eres tu qui em trobes a mi. Dime on ets. Buscarem un lloc on vibrem en la mateixa longitud d’ona. Segur que el trobem dins l’espai sideral. O potser sigues tu el que m’hages de dir on sóc jo. Esperaré. Santa paciència infinita.

El concert s’ha acabat. Sant Google em busca la cançò que acabo d’escoltar i allargo la vibració.

Quan acabo, trec el cap per la finestra i miro cap a dalt. Al forat negre del cel brillen quatre estrelles. Tanco els batents perquè fa un poquet de fred. I apago l’ordinador que per hui ja està bé.

8 comentarios:

  1. A la terra humida escric...ui, quins records, quina cançó! Mira que la posen i la refregeixen mil i una vegades, però sempre emet vibracions màgiques.
    Espero que el missatge dins l´ampolla arribi on ha d´arribar, i de passada l´editor i els lectors quedin ben contents.vaja, n´estic segura.
    És màgic el relat, com la cançó.
    Bon dia Rosana.

    ResponderEliminar
  2. Oh, quin relat! Trobo genial quan diu "volco el meu cor en el Word", és ben bé així. Som fills del 2.0 i l'amor també hi té cabuda. No hi ha res com una cançó que et faci vibrar per activar el muscle de l'escriptura.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Gràcies Silvia. Sí, l'amor té cabuda allà on te'l trobes. Un abraç.

      Eliminar
  3. Preciós relat, de la dona que espera el seu home, el seu home somniat, aquell sant baró que passarà de ser un sant a un mascle i en la corbatura o en la transició de ser un sant a un mascle baró és on està la bondat o millor, un home que conjumine totes dues coses i és en la carta que acabes de fer, que primerament no te n'eixia i que finalment trobes com un cant al cel, la resposta.
    I convenientment enviada a l'editorial, millor que carta l'article, i passada pel sedàs del teu bloc, on tots nosaltres podem tastar la nostàlgia que hi desprèn i que se'ns encomana amb el gaudi i l'amor de saber-nos entesos i també de sentir-te i sentir-nos.

    M'ha agradat molt, una abraçada des de València

    Vicent

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Gràcies pel tot el que dius Vicent, has captat tot el que volia transmetre. Un abraç.

      Eliminar
  4. Hola País, una passada la cançò...inspira. Mentre hi hage gent que llegiu, em quedo satisfeta, el missatge haurà arribat a algú que li comunique alguna cosa. Gràcies.

    ResponderEliminar
  5. Fantàstica narració amb un to intimista que t'atrapa i et fa sentir protagonista. Demanem, que l'Univers ens espera!
    Petons i felicitacions.

    ResponderEliminar