OBRINT LA FINESTRA

M'agrada assomar-me a la finestra i veure que hi ha més enllà. Normalment després me retiro a l'habitació i continuo amb el que estava fent. Avui m'han pegat una espenteta i he decidit travessar la finestra.

domingo, 2 de diciembre de 2012

EL DETALL



Elisa està obsessionada amb els detalls. Tant és així que de vegades necessita uns pantalons,  però ix a comprar i torna amb unes mitges moníssimes totes caladetes de color blau marí, que no li combinen amb cap vestit dels que té  dins l’armari. Compra sense pensar què necessita, només perquè li agrada. És incapaç de fer-se en el que es diuen “bàsics”. No seria una bona personal shopper ella, li falta veure el conjunt complet. Així que ja ha arribat el dia que els detalls li ixen per les orelles: les sabates treuen la punta sota el llit  i els mocadors atupixen els calaixos i ja no tornen a relliscar com adés. La seua vida està plena de detalls originals totalment impracticables. Així que avui ha decidit vestir-se, no pensant primer en el vestit  i veure després què combina. Ha decidit començar pels  detalls. Dins del sabater, en una de les caixes, hi troba unes sabates d’ante roig amb una enramada granate a les puntes que li dóna un toc original. Quan les va comprar segur va pensar que eren la mar de boniques pero quasi mai se les ha posades perquè no ha trobat les  prendes que les acompanyen. Ho deixa estar per impossible i passa a fer altres coses, però les sabates es queden descansant en algun raconet del seu cap. Quan al llarg del dia obre l’armari del saló, allí està, un vestit de vellut color xocolata tot cobert de detalls cargolats daurats, i aleshores pensa en les sabates, i des de les sabates roges pugen unes mitges  color vi, i des de les mitges continua el vestit, i després del vestit allí està ella. Una vegada donat el primer pas, tot ha estat més fàcil. Unes mitges caladetes color carn la porten a les sabates lila clar amb taconàs i cordons,  i les sabates l’han portada a un mocador del mateix color. Vestit: obscur.

Les combinacions des d’aleshores han estat tantes que Elisa veu que no necessita comprar més coses. Ho té tot a casa. Només li fa falta tindre-ho al cap.

Després pensa un poc en ella mateixa, nua de vestits i ornaments. Desbudella tot el seu repertori d’habilitats, l’estén a la catifa del menjador i fa renglera al corredor llarg i estret. Ara no pot parar, és com menjar cireres, que te les fas una rere l’altra sense adonar-te’n. És un poc anàrquica però descobreix que en té prou  d’habilitats. Comença per una “li agrada dibuixar” i del dibuix passa a la concentració “és capaç de concentrar-se en les coses si li agraden, per a dibuixar per exemple es concentra en el que veu” i de la concentració passa a l’aprenentatge “ és capaç d’apendre si es concentra” i si pot concentrar-se i aprendre noves coses aleshores pot fer el que es propose, ¿serà que el que buscava fora ho tenia dins d’ella? Decidit. Des del detall ho reorganitzarà tot i noves combinacions crearan  la nova Elisa que ja s’està posant les sabates roges i inserint la clau al pany per a eixir. Vol cercar el detall per a començar per ahí a arreglar aquest  món. Però abans d’eixir replega les seues habilitats i les torna a posar dins d’ella, primera per ser-ne conscient, i segona, per no entropessar i caure de cul quan arribe de nou a casa.

12 comentarios:

  1. Has inventat una protagonista que sembla un negatiu del que podria ser jo... en el fons aquest conte també es podria escriure al revés.

    Aix! No valoro prou els detalls... una mica més em convindria. :) ja m'has fet rumiar una mica.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. És curiós jo tampoc estic al tanto molt dels detalls, hi ha gent que està sempre al loro fent la puntada final. Però me passa a vegades com la protagonista que acumulo detalls curiosos de després tenen un sentit. Gràcies Carme.

      Eliminar
  2. Hola Rosana.
    M´agrada aquest relat.
    L´Elisa del teu conte, la veig d´aquelles persones de comprar per comprar, tota chic ella, pero que el final omple la casa d´ enredos encare que siguin per estrenar.
    I aleshores busca en el seu interior, que moltes vegades la riquesa está en els valors, que portem en la ment.
    Aixó hi han a la vida real persones que els hi passa, sobretot en las rebaixes, que compren coses que no fan falta.
    Jo sóc tot al contrari, avans de comprar-me algo penso si realment amb fa falta.
    Un petó desde Valencia, Montserrat

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Com tu dius Montserrat l'important està a l'interior, però de vegades cal airejar-lo com un bon vestit, perquè sinò ni sabem el que tenim a dintre. Gràcies.

      Eliminar
  3. Molt interessant el comportament compulsiu de l'Elisa comprant i m'agrada sobretot el final, quan ella s'adona que comprant només provava d'omplir el buit que tots sentim dins i que només es pot omplir amb les nostres pròpies pertinences, amb la descoberta de qui som i què volem. Una abraçada!

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Completament d'acord Sílvia. De vegades només cal obrir els armaris del nostre jo interior i valorar el que tenim i som. Besets.

      Eliminar
  4. Hola Rosana, hui m'he passat pel teu bloc, deus ser de la zona de les comarques de Castelló, ja ens contaràs. Bé per a mi normalment parle sempre des de mi, tot i que els més distrets em confonen amb un narcissista, i ho és qui no pot parlar d'ell i de les coses que importen, un poeta difícilment pot ser-ho, doncs bé jo pense que tot comença per nosaltres mateixos, el món, la realitat més comuna, la de l'amo està també dins de nosaltres, per això l'acceptem i la dona del conte, l'Elisa ho sap, o ho ha sabut, que l'altre som nosaltres mateixos, i ha fet amb el consegüent, ha deixat de comprar, que era una manera de fer el seu nus personal, més que de tenir més vestits i s'ha quedat amb ella mateixa, és a dir, amb el que realment importa, la seua satisfacció en el desig que no en el gaudi de comprar.

    M'ha agradat el conte, vinga una salutació des del barri de Russafa de València, petons d'amic.

    Vicent

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Benvingut Vicent. Jo sóc de Castelló de la Plana, estem propet. Tornant al conte, el que realment importa al final és el que tenim a dintre, el que tindrem sempre canvie el que canvie la situació externa, el que no depén ni dels diners de les comoditats. L'essencial ho portarem allà on anem. Però cal descobrir-lo. Un abraç.

      Eliminar
  5. Bon conte que fa pensar i reflexionar.....

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Gràcies Elfreelang, m'alegro que t'hage agradat.

      Eliminar
  6. A mi em sembla un conte molt bonic i visual com tot el qur tu escrius. I crec que està pensat per a aquests dies de consum intens i per a aquests temps de canvis de valors. Una abraçada.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Gàcies bonica. Efectivament en aquests temps convulsos cal mirar dins on s'amaguen els valors que importen. Molts besets.

      Eliminar