OBRINT LA FINESTRA

M'agrada assomar-me a la finestra i veure que hi ha més enllà. Normalment després me retiro a l'habitació i continuo amb el que estava fent. Avui m'han pegat una espenteta i he decidit travessar la finestra.

domingo, 13 de enero de 2013

ENTRETELES




La balladora amaga entre  bions i  faldes un món de sentiments i lluites. Quan està asseguda brodant l’eixaguar tot s’aqueta; ara una floreta i després una enramada. Fila que te fila i què bonico queda. Tota ella és dolçor i pau. Però passa un pardalet i es distreu  de la labor. Aleshores es torna somiadora, creua les cames i  mostra les puntilles de les sinagües. Absent,  desvia la vista de la feina i mira cap al cel, i vola cap al dia en què es conegueren on uns ulls li van al darrere mentre ella balla. Aleshores, embadalida i fluixa,  el bastidor li cau  i torna de sobte al treball. Una altra puntada i es punxa el dit en l’agulla: una goteta de sang li embruta el llençol que embasta. Mentre xupla el dit pensa en el seu amat el dia que li va dir que no estava per ella, que era massa espavilada per ell, massa oberta, massa de tot. Van deixar de festejar. La sang no li para, aquesta agulla sembla un punyal al cor, que fa mal. Mentre, una música de  festa major  li crema l’orella, però ella no pot deixar de cosir, ho ha de tindre tot amanit per a un futur pretendent, que sa mare ja li ho ha dit que si no ho acaba se li passarà l’arròs sense trobar marit. Les seues cames volen fugir, ballar i despentinar-se. Però el fil no és un fil, és una corda que la nuga a la labor, que l’uneix a la cadira, que la subjeta a casa, una corretja que no la deixa moure. La música la crida com un cant de sirenes. Es incapaç de concentrar-se en la feina. Amb aquest ritme mai es casarà. Furga en el costurero per canviar de fil, remena en la capsa i tot són budells calents com serps que la volen mossegar. En un  instant fugaç agafa les tisores i talla el fil del cosit. Encesa de ràbia envia el costurero a fer la mà, mentre s’alça i es  recompon les faldes i els bions. Baixa la costera i cada vegada la música és més forta, corre cap avall, es troba més lliure. A fer la mà el costurero i a fer la mà el casori. Ella és balladora i la música l’empeny. Doblega el carrer i arriba a la plaça. Alça una cama i treu la ràbia que estava amagada sota les sinagües, pega un bot i es desplega la por, dona la volteta i és tota alegria, salta cap enrere i el monyo es despentina. El seu ball és provocador perquè res busca. Uns ulls no la deixen però ella no ho sap. 

22 comentarios:

  1. Balla, balla, balladora... deixa anar tota l'alegria! :) Quin final més bonic i alliberador!

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Quan es mou d'energia, s'allibera, gràcies Carme

      Eliminar
  2. una balladora entusiasta! quin goig deixar-se endur!

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Quan es deixa de controlar tot, apareix el que val la pena, gràcies Elfreelang

      Eliminar
  3. La veritat Rosana és que per a una dona la vida des de l'Edat Mitjana fins a ben entrat el segle XX va ser molt dura i difícil, el costum de que una dona havia de casar-se i tenir fills i si no els tenia o no es casava es quedava sola i pobra, i el que és pitjor, humiliada, hem guanyat molt amb la modernitat i les dones estan hui millor que mai, o millor d'ençà molts anys, jo me'n recorde que tenia una professora de llatí que ens contava que a l'imperi Romà era on les dones estaven millor, no per les lleis, que de vegades els eren restrictives, sinó de facte, la veritat és que les polítiques per afavorir les dones han creat malestar en molts barons, però han estat sota el meu parer un punt important per a la utòpica igualtat, espere que puguem viure sempre en pau i llibertat i les dones tinguen millor vida que en temps passats i pugueu seguir mantenint la vida com la teniu hui a les ciutats, perquè a molts pobles i poblets encara hi persisteixen certs costums, com per exemple que les dones estan fetes per a tenir fills només, cosa psicològicament i antropològica aberrant.
    Pregaré per la pau, la llibertat, l'abundància, l'amor, l'amistat, el gaudi, i el desig per a dones i també per a homes, doncs tots en tenim cabuda en aquest món on ens entestem en no acceptar democràticament l'altre, el que tenim al costat que és tan igual i diferent com nosaltres.

    Una gran abraçada valenciano-castellonenca des del barri de Russafa de la ciutat de Valéncia.

    Vicent

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Sí Vicnet, preguem per la pau i la llibertat en tot moment, una abraçada per a tu també

      Eliminar
  4. De vegades el que s'espera de nosaltres i el que hem de fer per obligació ens manté presoners i només ens pot alliberar el que surt de les entranyes, com aquesta ballarina que per sobre de tot el que vol és ballar. És un conte alliberador, Rosana.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Gràcies Sílvia, sí només quan ens manifestem tal com som, ens sentim a gust en nosaltres mateixa.

      Eliminar
  5. És molt difícil fer el que ha fet aquesta dona, però el pitjor es que ni tan sols ho intentem.

    Veig algun canvi en la teua escriptura que m'agrada molt.

    ResponderEliminar
  6. Rosana, amiga..sempre em deixes muda...
    Saps? molts deurien de fer el que ha fet la protagonista...però de vegades ens falta valor.
    Trobe el conte, admirable, molt bò!

    Un bes grandot!

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Un bes per a tu Remei...tens raó si ferem com fa la protagonista hi hauria més veritat en les nostres relacions.

      Eliminar
  7. Hola Rosana.
    I ballar, ballar, ballar. Somniar, somniar somniar sense parar i el costurero a fer la ma.
    M´encantat aquest conte.
    Un bes desde Valencia, Montserrat

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Moltes gràcies Montserrat,més ballar i menys parar, bsts.

      Eliminar
  8. Felicitacions, amiga! M'has arrancat mil emocions. Et veig ballar entre les lletres. Tu també et despentines en aquest relat. Ets ben bé un ventijol fresc i reparador. Magnífic!

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Me's fàcil despentinar-me amb persones com tu Maijo, que saps veure més enllà i a més ho dibuixes, gràcies.

      Eliminar
  9. Al nostre voltant hi ha moltes balladores. Bon relat.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Hem d'estar atents per veure-les, benvingut Josep.

      Eliminar
  10. Y justo cuando rompe el hilo que la ata, es cuando unos ojos la miran. A quién iban a mirar antes esos ojos, si ella no estaba?

    Muy bonito cuento, con ese toque tan tuyo, de que ya te he hablado. Las cosas pequeñas que tú sabes resaltar.

    Un beso

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Gracias Anca por ver más allá de lo que escribo, un abrazo.

      Eliminar