EIXOS MALEÏTS APARELLS

Manu era mecànic. Reparava tot tipus d’artefactes, sobre tot teles i rentadores. Per la nit tocava la guitarra i cantava en una xicoteta orquestra. Un dia Carme va anar a fer-li una visita al treball. Estava obrint-li la panxa a una tele enorme. Agafava ferramentes per a apretar cargols i connectar cables. Ella l’observava des del sofà d’enfront, l’esquena nua i suada d’un home concentrat en la feina, mentre decidia si anava per darrere a apartar-lo de la tele o esperava pacient a que les coses anaren al ritme que ell marcara.

Com sempre, la precipitació va portar al traste tots els plans. S’haguera tingut que esperar al sofà, ho va saber de seguida. Manu era dels que els agradava prendre la iniciativa.

Havien passat uns quants anys de tot allò. Carme s’havia casat i tenia dos filles. Un dia Carme renta que te renta la roba de les xiquetes, se li va trencar la llavadora i cridà al mecànic. Obre la porta i ¡oh sorpresa! vegé a Manu un poc més envellit però conservant el seu somriure inquiet i la mirada picardiosa.

Manu es va alegrar de veure-la, diries que molt més que el dia de la tele. Li va contar que s’havia casat, que ara estava separat, que tenia una filla. Que li seguia agradant la música i s’havia aficionat als cavalls. Que potser havia fet més cas dels cavalls que de la seua dona i per això la relació es va trencar.

Manu se mirava a Carme de dalt a baix i li llançà alguna floreta: “Estàs molt bé Carme, per a tu sembla que no hagen passat els anys”.

Carme es girà per a acompanyar-lo a la rentadora i notà els ulls d’ell clavats a l’esquena com davallaven per a resseguir els seus malucs al caminar. Ella necessitaba més que mai que li enroscaren un vis o connectaren un cable. Es trovava un poc fluixa i li calia un toc ací i un altre allà per a reviscolar. I tenia darrere seu el mecànic que necessitava!

Anava a poc a poc, fent llarg el camí que li conduïa a la rentadora per donar-li temps a que reaccionara. Aquesta vegada esperaria, ho tenia clar.

Van passar per la cuina i van arribar a la galeria on estava la rentadora.

Però Manu tenia deler pels aparatets, i va anar per feina, oblidant-se d’ella .

En fi, ja us imagineu com va acabar el tema, no?

-“La factura la vols amb IVA o sense IVA?”-preguntà Manu

- Sense IVA-digué Carme amb malícia.

Estava clar que Manu no estava per a fer favors.