Si el que captava eren sorolls, malament. A més els sorollos se’t posaven dins les foses nassals i els respiraves, en un estrany canvi del que ha de fer cada sentit del cos.
Aquell dia va començar a molestar-li el soroll de l’aire condicionat, després l’ordinador i al final tot va acabar en trons i llamps. Va ser aleshores quan es va espantar. L’únic remei per evitar i tapar el sorolls molestos d’aquest món és escoltant música. O posar-se tapons (a les orelles) Va decidir composar un disc amb les cançons que més li agradaven: las música damunt del soroll desfà les penes i les transforma en aire. I l’aire ja el pots respirar.
Bon conte! contra els sorolls música! t'he pescat al vol! es veu que fa sis segons que l'has publicat!
ResponderEliminarBona nit Rosana:
ResponderEliminarM´agradat aquest conte.
Saps de vegades quan veig a la gent passejar amb els auriculars a les orelles, penso i es perdren el soroll del carrer.
Si hi han jardins el cant del ocells i sino el soroll dels cotxes.
Una abraçada, Montserrat
La música coma antídot de coses dolentes i desagradables. Molt bé!
ResponderEliminarla música sempre ens transportarà a un altre lloc més habitable... un conte molt bonic!
ResponderEliminarM'agrada especialment aquest final tan poètic. Respirar la música! Hi ha gent que ho fa.
ResponderEliminarUn petonet.
Un conte molt bonic. Moltes vegades quan estás nerviós és com si el sentit de l'oït s'aguditzara i escoltes tots els sorolls amb una intensitat i cadència que arriben a molestar. Amb este conte ens has descobert la solució per a que desapareguen, escoltar bóna música, una bóna manera també de relaxar-se.
ResponderEliminarElfreelang, si casi hem escrit a la vegada! Sí eixa és la idea i contra les penes posarem alegria!
ResponderEliminarMontserrat a mi també m'agrada correr sense auriculars i escoltar la música del carrer, si hi ha pardalets o veus alegres millor que millor. Gràcies.
Carme, no tinc paraules ho has expressat molt clar!
Lolita, sempre és millor transportant-nos damunt la música, millor serà el viatge, gràcies.
Maijo, tu mateixa quan dibuixes! no sé si veig imatges o escolto una música,gràcies.
Dolç i més (Yolanda) sí la música per a relaxar-se i retrobar l'alegria,sempre fa falta. Gràcies
Es cierto, el aire se vuelve irrespirable con los ruidos, no me había dado cuenta hasta leer esta historia, pero los ruidos se meten por la nariz, doy fe.
ResponderEliminarUn beso
Anca tendremos que aprender a taponarnos la nariz como hacemos antes de tirarnos a la piscina, un abrazo
ResponderEliminar