L’ESTRANY CAS DE LES SABATETES PERDUDES

Marta passava per la tendeta de la papallona tots el divendres abans d’anar a comprar al mercat. Li agradava mirar l’aparador i veure penjades robes dels anys vuitanta, d’aquelles que es diuen ara de “vintage”, que si regirarem en els armaris de les nostres mares, encara en podríem trobar. Aquell divendres va entrar cap a dins travessant un xicotet corredor fet de tuls, brodats i puntetes. Va veure unes sabatetes color crema amb talonet quadrat i detalls creuats per davant que li van agradar molt. Per sort eren el seu número, així que probats i comprats. Per quatre euros es va emportar un xicotet tresor cap a casa. Se les va posar cinc dies i no se les llevava de damunt perquè eren molt còmodes i es veia la mar d’afavorida. A més en ixes sabates no es cansava mai i es notava més vigorosa. Així que es repetia cada dia que havia segut una bona troballa.

Però al sesé dia, quan va mirar sota el llit per calçar-se-les, no les va veure. Va mirar al sabater i tampoc, a l’armari i encara menys. Desesperada  va posar de volta i mitja tota la casa sense tindre sort. Cada dia mirava sota el llit per si no ho havia vist bé, i res. Quin misteri-pensava-i se n’anava a treballar després de cumplir el ritual diari de mirar sota el llit. I així van anar passant els dies fins que va tornar a ser divendres. Marta se’n va anar a comprar al mercat, i, cóm no, va entrar a la xicoteta tenda de la papallona que tant li agradava i oh sorpresa!, exposades al mateix lloc on dies abans les havia vist, allí estaven les seues sabates! Marta li va explicar el seu cas a la dependenta que li digué que les sabates inexplicablemente van tornar a casa de l’antiga ama, que corrents les va portar per a vendre-les de nou perquè no li agradaven. “Aquestes sabates són com un gos fidel-digué la dependenta-ja és la tercera volta que tornen a la tenda”.

Marta se’n va anar estranyada i alhora meravellada, mai havie vist unes sabates que triaren a l’ama i no a l’inrevés. Realment aquesta tenda era algo especial. Es va fer el ferm propòsit de passar cada setmana per veure quina peça de roba la triava a ella i emportar-se-la ven a gust, per tindre-la en un lloc principal dins l’armari de la seua habitació.