ANASTÀSIA

Anastàsia era pur foc. Tenia un cos lupa i agafava tanta energia del sol que podia arribar a cremar-se. Altres vegades, el que atreia era la foscor, un forat negre que li colpejava l’estòmac i la gola. Un cos lupa és un cos pegalòs on s’enganxen les males vibracions dies i dies. Mentre atreia el sol era feliç, però quan venia allò dolent no podia resistir-ho i s’amagava sota el llit. Però ni així conseguia fugir. De tots és sabut que les penes travessen la cuirasa dels llits. Un cos lupa no era una bona cosa; els moments de llum no compensaven els de foscor. Li van donar un poc d’anestèsia per a enganxar només les penes i alegries de cada dia. Així va ser com es va lliberar prou del que atreia del seu passat. I poc a poc se n’anava convertint en un cos-aigua, on travessave allò bó i roïn, romania uns instants i s’enfonsava o se quedava a la superfície. Segons decidir-ha. Un cos aigua et permet decidir. Si feia solet el cos-aigua es calfava durant un temps per fer front a les èpoques dolentes. Decididament, un cos aigua és sempre millor que un cos lupa. Se’l quedaria una temporadeta