SOPA DE LLETRES

Detrás del cristall podia veure lletres cóm relliscaven lentamente pel vidre. Les lletres eren d’aigua i es desfeien amb la mirada. Aroa encara va recuperar una que no estava mullada i se la va guardar a la butxaca. Era un costum que tenia de menudeta: sempre li agradaba portar alguna lletra a la butxaca al costat d’un caramel o una juanola.De fet podia passar sense caramels però no sense lletres. Aquesta era tan elàstica que podia ser de plastilina i de vegades ere la a, la b o la zeta, segons la forma que li vullgueres donar. Si la treballaves bé i feies un xurro llarg i prim, podies fer una paraula. Des d’ella va començar a escriure tots els noms que feie temps havia oblidat. La primera paraula que va construir és ESCRIURE., que era paraula i desig alhora. La propera vegada allargaria un poquet més la paraula per poder construir una frase bonica que regalaria a algun amic. I es que les paraules s’escriuen per convertir-se en regals i donar-li a la vida més alegria.