ARES, DE NIT
Arriba la nit al meu poble,
la lluna s'escampa al racó de l'entrada nova
i il·lumina arbres i banquets
on el vells xerren del temps
i les colles de xics i xiques
amaguen amors
i fan promeses.
A poqueta nit
en veu baixeta
arriba
la llum
al meu poble.
La plaça esdevé lloc de trobada, on la nit dorm les converses del dia i s'ajoca esperant la llum de l'albada. Tens un traç enèrgic i valent. M'agrada el dibuix i aquest poema tan sentit.
ResponderEliminarUna abraçada.
Moltes gràcies Maijo. Experimentant en tinta xina i pastel. Besets.
EliminarLa nit arriba,
ResponderEliminarés lluna plena
i tot el poble canta.
Gràcies.
Una Abraçada.
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
EliminarGràcies Olga i Carles. De nit tot el poble canvia. De vegades sembla fantasmagòric.
EliminarUn poema tipus els de Salvat-Papasseit, on es va doblegant com per anunciar-nos que la llum ja hi és, melancòlic i llunyà, en el temps, però el poble està, per sempre.
ResponderEliminarSalutacions des de València.
Vicent
Awesome work.Just wanted to drop a comment and say I am new to your blog and really like what I am reading.Thanks for the share
ResponderEliminarHola Rosana.
ResponderEliminarEs preciós el Poema.
I tu també o ets.
Petonets desde Valencia, Montserrat