HOLA

Hola a tots i totes. Només volie saludar després de tant de temps sense entrar. Avui comence les vacances. A vore si faig algun dibuixet o relat i el penge. Bon estiu.

ARES, DE NIT

Arriba la nit al meu poble,

la lluna s'escampa al racó de l'entrada nova

i il·lumina arbres i banquets

on el vells xerren del temps

i les colles de xics i xiques

amaguen amors 

i fan promeses.

A poqueta nit

en veu  baixeta

arriba

            la llum 

                                   al meu poble.

AUTORRETRAT AMB PAPALLONA

La papallona descansa però està ahí. Té les ales replegades per a agafar força i volar de nou. Picoteja d'una flor a una altra, és inquieta i li agrada jugar. Ara renova l'esperit sobre el meu muscle.

 En breu tornarà a volar i veureu com els dibuixos de les seues ales s'estenen per a captivar-nos de nou.

A LA PLATJA, DE CUL A LA MAR

Després del banyet, m'he girat damunt la tovalla, de cul a la mar

DIBUIXANT

Aquestes vacances, m'he dedicat a dibuixar un poquet. Us envie una xicoteta mostra d'algunes del meu poble, Ares, i una de platja. Prompte tornaré a mamprendre els relats. Besets.

VACACIONES

El sistema informático dejó de funcionar de repente. Todos en el cielo iban de un lado a otro sin saber cómo arreglarlo. El técnico estaba de vacaciones en la Tierra y no se le podía molestar, así que los ángeles de la guarda fueron enviados por error a personas que no tocaba.

Cambiar de ángel de la guarda es un tema muy delicado. Tu ángel de siempre es una persona de confianza que conoce cómo eres, que ha aprendido a lo largo de tu vida a estar al lado y protegerte, que sabe de tus secretos y tus debilidades, que se avanza a tus descuidos. Pero con este desaguisado, ya nada era lo mismo en la Tierra. Parecía el mundo al revés: en lugar de estar pendientes los ángeles de cada persona, era ésta la que estaba al tanto de su ángel, que iba tan despistado que necesitaba toda la ayuda del mundo. Así que las persones tuvieron que aprender a cuidarse a sí mismas, sin más ayuda que sus propios medios, la educación recibida y la experiencia que habían aprendido a lo largo de la vida.

Cuando en el cielo volvió el técnico de vacaciones se había creado tal lazo con los ángeles equivocados que no se pudo reiniciar el sistema.

Cada humano tuvo desde entonces dos ángeles: uno que lo cuidaba y otro al que cuidar.

L’ESTRANY CAS DE LES SABATETES PERDUDES

Marta passava per la tendeta de la papallona tots el divendres abans d’anar a comprar al mercat. Li agradava mirar l’aparador i veure penjades robes dels anys vuitanta, d’aquelles que es diuen ara de “vintage”, que si regirarem en els armaris de les nostres mares, encara en podríem trobar. Aquell divendres va entrar cap a dins travessant un xicotet corredor fet de tuls, brodats i puntetes. Va veure unes sabatetes color crema amb talonet quadrat i detalls creuats per davant que li van agradar molt. Per sort eren el seu número, així que probats i comprats. Per quatre euros es va emportar un xicotet tresor cap a casa. Se les va posar cinc dies i no se les llevava de damunt perquè eren molt còmodes i es veia la mar d’afavorida. A més en ixes sabates no es cansava mai i es notava més vigorosa. Així que es repetia cada dia que havia segut una bona troballa.

Però al sesé dia, quan va mirar sota el llit per calçar-se-les, no les va veure. Va mirar al sabater i tampoc, a l’armari i encara menys. Desesperada  va posar de volta i mitja tota la casa sense tindre sort. Cada dia mirava sota el llit per si no ho havia vist bé, i res. Quin misteri-pensava-i se n’anava a treballar després de cumplir el ritual diari de mirar sota el llit. I així van anar passant els dies fins que va tornar a ser divendres. Marta se’n va anar a comprar al mercat, i, cóm no, va entrar a la xicoteta tenda de la papallona que tant li agradava i oh sorpresa!, exposades al mateix lloc on dies abans les havia vist, allí estaven les seues sabates! Marta li va explicar el seu cas a la dependenta que li digué que les sabates inexplicablemente van tornar a casa de l’antiga ama, que corrents les va portar per a vendre-les de nou perquè no li agradaven. “Aquestes sabates són com un gos fidel-digué la dependenta-ja és la tercera volta que tornen a la tenda”.

Marta se’n va anar estranyada i alhora meravellada, mai havie vist unes sabates que triaren a l’ama i no a l’inrevés. Realment aquesta tenda era algo especial. Es va fer el ferm propòsit de passar cada setmana per veure quina peça de roba la triava a ella i emportar-se-la ven a gust, per tindre-la en un lloc principal dins l’armari de la seua habitació.