PARAULES NOVES

Divendres vaig tancar la porta del despatx. Dins quedaren atapeïdes paraules com objectius, posar-se les piles, redoblar esforços, gestió, i altres que no me’n recordo. A les quatre de la vesprada quasi plorava d’alegria quan vaig aconseguir tancar-les a cal i canto amb un pany de set claus. A les set alguna volia escapar-se, però em vaig posar séria i la vaig enviar de nou cap al treball, alhora que apagava els teléfons per a que no es colaren per ahí, que és un camí alternatiu que utilitzen algunes si es descuides una mica.

Acabo de vindre dels Pirineus i avui porto els fruits de la collita del viatge: blau net, muntanyes que trenquen el cel, olors a humit a herba i a aigua, núvols, pluja, soroll del riu que em dorm i em desperta,i prats que s’estenen com llençols verds el que abasta la vista.

Tinc amics que viatgen per a trencar el ritme, descobrir llocs nous, fer fotos…Jo ho faig per a recollir paraules. I deixar-les lliures després en un troç de paper.