TRASLLAT

Marc mira la darrera caixa del trasllat. Dins, dos dofins estan a l’espera. Pipo, de fieltro gris claret, cap en una motxilla menuda. Felip , és l’altre, pintat a dos colors, gris fosc i negre, un pèl més gran. Seran els primers hostes de la nova casa.

Passeja per la platja per darrera vegada per despedir-se a la seua del menut apartament que deixa enrere. Recorda Portlligat i la casa de Dalí on va estar de menut. Un viatge estrany mescla d’inquietud i dolçor. No recorda les innumerables corbes fins arribar a la casa, es veu immediatament dins d’ella, saludant a l’ós dissecat de l’entrada que li dona algo de por. L’entrada és angoixant i decadent. Recorda la finestra rectangular del porxo, un marc perfecte des del qual el pintor observava la mar. També la foto de la Gala enganxada d’un bastidor, la possibilitat de l’art, totes les eines amanides per a crear. I veure la mar des de dalt de la muntanya.

Abans de sortir de la casa de Portlligat, una cabina de telèfon. Potser per a algun convidat del passat que truca des de l’altre costat: ¡per favor treieu-me d’ací!!.

Dinen aquella vegada a Cadaqués. Els pares compren un telèfon d’antiquari en un mercadet improvisat al costat del port. A Marc li compren els dos dofins que l’acompanyen a tots els viatges.

Per la nit, se’ls posa sota els braços per surcar la mar en un bufit. I dorm tranquil.

Marc torna a mirar la darrera caixa del trasllat. Dins els dos dofins estan a l’espera.

Agafa la caixa i se l’emporta. És hora de marxar. Pensa en el seus pares i li ve al cap el dia de l’accident. Donaria el que fora per escoltar de nou la seua veu.

Posarà els dofins al rebedor de la seua nova casa. Al costat de la foto dels pares i del telèfon antic.

I pintarà una nova realitat, amb les seues mans i els pinzells de diferents tamanys atraparà nous colors i transformarà el llenç blanc de la sala de l’estudi en un troç de mar próxima i germana.

Crideu-me si us plau.