Avui, faré un paréntesi a les meues històries per dir-vos que dissabte passat vaig celebrar el meu aniverari amb la meua família i amics. La nit va ser tot un regal. Sabia que la meua germana Yolanda estava preparant un pastís dels que fa ella i, quan me'l va ensenyar, en realitat el que vaig veure, és un conte meu que va prendre cos en forma de dolcet. Ens vam menjar un troç cadascú. Acompanyant-lo, una copeta en la tasca-pub de l'antiga Ovella Negra de Castelló on feia vint anys anavem tots a arreglar el món i estirar la nit. A un pas de la plaça Maria Agustina, on avui es reuneixen les reivindicacions dels indignats. Entre la meua gent hi ha mestres, empresaris, esportistes, teatreros, artistes, historiadors, polítics, informàtics, pastisseres i escriptores aficionades. El millor és que no va faltar ni sobrar res.
* Podeu veure millor el pastís a
Moltes felicitats! què bo devia d'estar el pastís!
ResponderEliminarSí Elfree, molt bó. Taronja i xocotata combinen molt bé, bss.
ResponderEliminarMOLTES FELICITATS!!!!
ResponderEliminarPasso al blog que ja en soc seguidora a menjarme, vull dir a veurer el pastis.
Petons, Montserrat
Moltes felicitats!Ja deia jo que t'havia de passar alguna cosa important: complir anys! Avui també en faig jo, i cada cop em senta millor.
ResponderEliminarUna abraçada i per molts anys! (quina fada més maca, se't sembla?)
Moltes felicitats! També per a maijo.
ResponderEliminarCom que arribe tard supose que us haureu menjat tota la coca. Quina llàstima, l'any que ve vindré abans.
Montserrat gràcies. També a Maijo i Jpmerch.
ResponderEliminarAh! i per a Maijo felicitats també, veig que hi ha per ací una colleta de "Gèminis", açò està bé, un abraç!!