L'altre diumenge vam celebrar l'aniversari del meu pare i, entre tots, vam composar un regal. Com sempre, la meua germana Yolanda un pastís, les pilotes de la tia per a la paella, una gorra per al sol de la meua germana Reies, una postal musical de la meua cosina (la teta Fernanda), i aquesta poesia meua que va llegir el meu fill:
Entretingut està el temps,
Que si plou
O que si escampa.
Entre col i col llentuga
Que fa bona l’amanida.
I les tomatetes, qué?
Mira, estan ben rogetes
Que ara ja han madurat
¡I quina bona olor que fan!
Tens pebreres italianes
D’eixes allargadetes
O roges per a torrar,
Ben precioses, res a veure
Amb les que hi ha a les safates
Que estan al supermercat.
Als melons els costa eixir
Esperarem a l’estiu.
¿Qué farem, tindrem figuetes?
La figuera està reblerta
A l’agost confitadetes.
I és que a l’hortet de l’abuelo
Hi ha de tot
No res hi falte
Per les nits rega les plantes
I de matí es passeja,
¿Qué creixeran per la nit,
Tomates, pésols i faves?
Es veu que ho fan lentament
Poc a poc, sense adonar-te’n
El cas és que mai ho he vist,
Però l’abuelo si ho veu,
Que veu el que està amagat
I per això de matí
Poc a poc passa revista
I treballa un poc la terra
Per tindre bona collita
Pero el millor regal va ser que vam compartir el dia ben a gust tots junts.
Podeu veure el pastís en http://dolc-i-mes.blogspot.com/
Un regal molt bonic pel que es diu, que tots identificaven en l'horta del pare, y per l'envoltori, amb forma de poema magnific.
ResponderEliminarPerò estic d'acord amb tú, el millor compartir el dia tots junts.
Que requetecontent devia estar l'abuelo tenint aplegada la família.
ResponderEliminarEl poema és ben bonic i més acompanyat d'aquest toc dolç tan i tan simpàtic del pastís. Dos hortets que el fan somriure!
Un regal preciós, rosana!
Una abraçadeta!
Tu i la teua germana sou una parella d'artistes, el pare n'estarà molt orgullós. Que siga per molts anys!
ResponderEliminarQue bonic! Quina tendresa de versos! No conec l'hortet ni al teu pare, però mentre el llegia veia al meu, treballant els solcs, les plantes, els arbres... amb aquest art de la senzillesa que tan bé descrius.
ResponderEliminarUn petonet.
Rosana, quin pastís i quin poema, quin regal de família que té l´abuelo!
ResponderEliminarM´has fet recordar una vegada que un amic alacantí m´explicava alguna cosa de les bajoques. Jo no sabia què eren i li vaig dir si sabia el nom equivalent al català central. No hi va haver manera de treure´n l´aigua clara. Al final vaig arribar a la conclusió que eren "pebreres italianes". Fixa´t tú si anava equivocada! Em deia : sí, allò verd i allargat!
Més tard vaig saber que es referia a les mongetes perones. Ell no hi entenia res d´hortalisses i em va ben despistar.
Felicitats a tota la familia!
Entre el pastís i el poema quina celebració familiar més càlida més plena! més dolça!
ResponderEliminarGràcies a tots pels comentatis, no sabeu el que m'espenta cap avant.Ja li dic tasmbé a la meua germana us hs sgradat el pastís, un abraç!
ResponderEliminarHola Rosana:
ResponderEliminarEncare que sigui en retard, la meva felicitació per el teu pare, el poema, el pastís i perque estioguereu tots units.
Petons, Montserrat
gràcies MOntserrat!!
ResponderEliminar