Aquell dia feia vent, un vent que ho barrejava tot. Llavors, mobles, flors, bruixes blanques, números i lletres, estaven fora de context. Tot volava i es movia. Les cases, un poc destartalades, tenien el teulat a l’esquena i les finestres als peus. Els asteriscos eren molt cobdiciats, hi havia qui volia atrapar-los amb caçapapallones. Eixes estrelletes eren en realitat bruixes blanques enfosquides per la carbonissa suspesa en l’aire. Però això és una altra història.
Un asterisc va redolar del cap als muscles del caminant i es va quedar al final enganxat a les sabates. De prop era més bé una creu roja menuda, encara que de lluny semblava una estrelleta. El caminant portava unes esportives blaves que es van fer d’un roig intens quan es va posar l’estrella. L’home va seguir caminant content i va veure uns altres de camins, com capil.lars que travessaven la terra que xafava. Aleshores, va saber que de vegades esta bé que que les finestres de les cases estiguen als peus. Va mirar de nou les esportives. Eren unes sabates molt cómodes, que a més l’impulsaven cap avant. I el regal li va agradar.
Hola Rosana, com sempre fas volar la meva imaginació, que per cert la tinc bastan desarrollada.
ResponderEliminarAra feia dies que no llegía cap entrada teva.
De vegades les actualitzacions fallen.
Ara mén vaig més avall a llegir el altre conte breu i aniré tirant avall no sigui que m´en hagi perdut la lectura d´algun i aixó seria una gran perdúa.
Petons, Montserrat
Fa uns dies, rosana, se'm va actualitzar el teu blog; vaig passar però vaig veure que continuava havent-hi l'hortet de l'abuelo.
ResponderEliminarNo se m'actualitza a la barra lateral, per he vingut a retornar-te la visita.
De vegades tot va al revés, però fins i tot com dius pot estar bé que les finestres estiguen als peus. També sempre, podem aixecar el cap i mirar el cel.
Desitjo que estiguis bé. Sempre endavant.
Un abraçada de les que m'agraden tant!
Un conte ple de fantasia!
ResponderEliminarFantàstic! Breu però intens. Una vegada més ens fas volar. Estàs creativa al cent per cent. Et poso un 10 i matrícula d'honor.
ResponderEliminarUna abraçada.
A mi sí que se m'ha actualitzat aquest post.
ResponderEliminarQuina imaginació que tens! Un relat molt original.
Es necessari que les coses estiguen fora de lloc per a trobar un nou ordre, però el important és estar bé i saber trobar el camí.
ResponderEliminarBesets
Dona, Rosana, i a més d´originals eren del Barça!
ResponderEliminarTens una imaginació que mou muntanyes!
Montserrat, gràcies, eres una fidel i molt amable lectora.
ResponderEliminarGràcies Fanal. M'agrada això que dius que estigues on estigues sempre pots mirar amunt, ho tindr´ñe en compte. Besets.
Elfreelang, de vegades la fantasia i la realitat convergeixen en unes sabates. Un abraç.
Maijo, moltes gràcies. Hi ha una corrent que t'ajuda a volar i una altra que et torna al puesto. Gràcies moltes pel teu interés.
Gràcies també Carme per passar-te per aquest espai.
Yolanda, quànta raó tens, en això de trobar un nou ordre i tornar a veure la senda. Besets.
País, moolts gràcies. No ho havia pensat això del Barça, és cert tu!