Li agradava saborejar la vida i la llum del dia, però va haver un moment que es va oblidar de viure i, ves per on, tot es va enfosquir i desitjava la nit per a dormir i descansar amb l’esperança que al dia següent tot canviaria.
Mariola confiava massa en la bona sort i no sabia que la bona sort comptava amb ella només si ella la convocava. No era bo esperar, era millor fer. Fer, caminar cap a la llum i no esperar que clarejara. I mentre es desentenebria, per la nit somiava paisatges meravellosos i vides estupendes. Somiava trobar camins que pel dia no veia. Camins plens de sol i de flors i llunes. Somiava en veure els camins i que ningú li’ls assenyalara. Un dia va tancar els ulls i veia els camins sense necessitat de somiar de nit. Eixe dia començà a caminar com una nena menuda i les sendes apareixien sota els seus peus. Havie convocat la llum de tant d’imaginar-la.
Esa última frase es taaaaan bonita!!
ResponderEliminarUn beso
Si poguessin fer com el teu conte i convocar la llum!
ResponderEliminarHola Rosana:
ResponderEliminarTu si que il-luminas la blogosfera, amb els teus contes.
Petons, Montserrat
Que preciós que és!
ResponderEliminarAnca, gracias por tus ánimos
ResponderEliminarElfreelang, si ho pensem molt fort, segur que la convoquem. Besets
ResponderEliminarMontserrat, moltes gràcies per les teues paraules, un abraç
ResponderEliminarGerónima, gràcies per comentar
ResponderEliminar