Per a aquella xiqueta els dies passaven sense avançar. Tot el que havia aprés durant el dia, ho havia de tornar a aprendre de matí. No sabia per quin estrany motiu, per les nits s’esborraven tots els seues aprenentatges. Preocupada, va deixar de dormir per a retindre les seues ensenyances, pero ni així. Tot el que sabia de dia, s’escapava de nit per un forat de la memòria. Insistita en trobar el badall pel que s’esmunyia tot, com una serp que corcava els pensaments. Però quan més buscava menys trobaba. La recerca començava a ser desesperada. Fins que un dia va trobar el motiu de la seua pèrdua. Passava massa hores davant la tele i ere aquest aparell el que xuclava tots els seus coneixements. El dia que la xiqueta va prémer el botó de la tele per apagar-la, va començar a retindre tot el que sabia, va tornar a dormir per la nit i començà a omplir el got de la seua memòria. I com un nadó, s’inicià en les seues primeres passes i des d’aleshores tornà a saborejar la vida de nou.
Bon missatge. Haurem de fer-te cas a veure si se'ns queda alguna cosa positiva al cap.
ResponderEliminarSobretot si a la tele hi fan certs programes que no tenen res; o que si tenen alguna cosa, aquesta cosa fa pudor. Diferent és si parlem del Canal 33 ;-)
ResponderEliminarPotser si que haurem de canviar completament d'hàbits per sobreviure. Subscric, però el comentari del Jeremias quan parla del canal 33. Sí, jo també. ;-)
ResponderEliminarÉs que aquesta caixa tonta, no només ens deixa hipnotitzats sinó també atontats!
ResponderEliminarSaborejar la vida... Sona fantàstic! M'ENCANTA!
Es que la televisión es un agujero con forma de caja, un agujero por el que se escurren más cosas, no sólo la memoria. Así de pronto, recuerdo haber perdido alguna vez en ese agujero las ganas de pasear, las de dibujar... Por no hablar de las ideas e ideales.
ResponderEliminarMenos mal que lleva un botón de apagar!
Un beso
(me encantó la imagen del "forat de la memoria", como si se tratara de un bolsillo)
No m'estranya gens que la tele li xuclés el cervell a la xiqueta!
ResponderEliminarGràcies a tots i totes pels vostres comentaris. Un abraç molt fort.
ResponderEliminarBones Festes Rosana!
ResponderEliminarProcurarem encendre poc la televisió i omplir la memòria de bons moments.
un petó
¿Què hi tinc jo a veure, digueu-me homes,
ResponderEliminaramb les espases i les batalles?
L'única estrella que prenc per guia
és la del gaudi i de la música.
Feliç any 2012!!
Si el camí que hem pres fins ara no ens ha portat al lloc desitjat, és necessari tornar enrere i prendre un altre camí per començar un nou aprenentatge. És bo descarregar-nos d'allò que ens pesa per a tornar-nos a carregar de coses noves, ("he dicho :-)")
ResponderEliminarUna abraçada, Rosana.
¡Hola! He entrado a tu blog, parece que tiene muy interés y con llenos de la ilusión, me lo quedo. Grácias por compartir.
ResponderEliminarMi corazón, Noemí.
Hola Rosana.
ResponderEliminarQuanta raó te aquest conte.
de vegades la TV. fa oblidar altrres plaers, com pot ser el de la lectura que reaviva la memória.
Un petó, Montserrat