A Maria Àngels la vida se li va fer bola. Pel matí la tenia a la gola i no se la podia empassar. Per sort va aconseguir colar-se-la i per la vesprada la tenia a l’estómac. Per la nit li fluïa cap als peus i se n’eixia pel del seu cos. Aleshores se li llevava un pes de damunt: arrastrar la vida com una bola pesa molt.
Esperava el dia en què es llevara de bon matí amb la vida als peus, que per la tarda pujara a l’estómac i de nit la tinguera a la gola. Només aleshores l’expulsaria en un vòmit i li entraria de nou una nova vida, més lleugera, més oberta i concreta, més amable, que puguera fruïr-la i saborejar-la com un dolç suau que se’t desfà a la boca.
I la Maria dels Angels, va començar una vida nova.
ResponderEliminarEstupendo.
Men vaig a veurer el teu nou blog.
Besets, Montserrat
carai quan de temps! ja enyorava un conte teu! sembla un retrat de la realitat això de tenir la bola als peus...tens un bloc nou?
ResponderEliminarAixò sí que és tenir un "puja i baixa", bola amunt i bola avall...Que surti ja d´una vegada i pugui caminar lleugera !
ResponderEliminarHola de nou Rosana!
Ahora toca mousse de vida, ligerito y esponjoso para que caiga suave. Si es sabor a chocolate, mejor.
ResponderEliminarUn beso
Hola Montserrat sempre s'ha de recomençar d'alguna manera, gràcies.
ResponderEliminarHola Elfreelang, ara de vacances la bola és més lleugera i abellidora. El blog nou el coparteix amb unes companyes. Un abraç.
ResponderEliminarHola País, jo crec que a la protagonista ja li ha surtit el pitjor i ara està pillant filets d'una bona vida, un beset
ResponderEliminarHola Anca, ja, ja...me gusta de lo del mousse me lo apunto, una vida de mousse es una buena cosa para tiempos inciertos, besos y feliz verano!
ResponderEliminar