La noia que s’embolcallava amb el cabell no sempre ho
havia fet. Abans, quan era nena i se n’anava a dormir, es posava un llençol per damunt i es tapava
ben tapadeta , ben a gust , de costat al llit. Somiava en nines, en muntanyes
verdes cobertes d’espígol i romer per on corria amb el seu gos Oliver. La noia
que s’embolcallava amb el cabell abans es passava les tardes fent menjarets en
els seus minúsculs catxarrets de metall i veient pel.lícules de dibuixos animats
projectats a la paret de la saleta d’estar. Corria pels reguers del maset,
buscant culleretes per tindre-les una estona entre les mans i soltar-les de nou
a l’aigua per a perdre’s després entre
els tarongers de la terra dels amos de tota la contornada.
Un dia a la nena se li va estirar el cos. Era l’època en
que els seus ulls se li feien grans quan
veia a Oriol venir d’una altra ciutat a veure-la. Quan arribava es
passejava pel seu cos fent parades cada vegada més llargues. Ell, alt i prim,
tenia les mans grans i les cames fortes. Un dia, ell va passar de llarg,
cap a una altra ciutat sense detindre’s al seu cos. Aquella nit la noia es va
gitar al llit i va plorar tant que li va créixer el pèl fins arribar als
malucs. I així va ser com es va convertir en la noia que s’embolcallava amb el
cabell, que com un llençol suau la cobria i protegia.
La santa que porta el meu nom també es va deixar créixer els cabells per a protegir-se (en teoria de les mirades dels homes). La que t´escriu això va tenir una infantesa molt semblant a la de la nena (primer paràgraf)i encara dorm ben tapada amb el llençol, ben caragolada. Tot i així sap de la importància dels cabells, encara ara.
ResponderEliminarUn conte preciós.
Bon cap de setmana Rosana.
Hola Rosana. Avui ens has il·lustrat el conte! De vegades passa el que li ha passat a la protagonista del teu conte: Ha perdut l'amor a sota els cabells i l?autoestima, caldra que vagi a la perruqueria. S'ha de plantar cara a la vida.
ResponderEliminarN'he fet una lectura massa profunda? Un conte molt bonic.
Rep una forta abraçada.
Bona nit Roxana.
ResponderEliminarSaps m´agradat molt aquest conte
Que sensible era aquesta noia, per plorar i plorar.
el dibuix també es molt bonic.
Petons desde Valencia, Montserrat
Sempre va bé tenir una protecció ben nostra, per quan la necessitem... els cabells, metàfora potser d'altres coses, precisament per a poder plantar cara a la vida, en una mica de temps!
ResponderEliminarM'has fet recordar la meua infantesa...
ResponderEliminarQuin conte més bonic...i que trist al mateix temps...
M'ha encantat!
Abraçades.
País, ai sí el cabell protector. Una s'ha de protegir tota sola en deixar la infantesa. Gràcies per passejar-te per ací.
ResponderEliminarMaijo, crec que la prota just a retrobat l'amor sota els cabells, el conserva així, encara que siga amb la imaginació, és una manera de retrobar-se a ella mateixa. Una bona lectura la teua, gràcies.
ResponderEliminarMontserrat, sí que era sensible aquesta noia. De vegades cal plorar molt per treure tot el roïn que tens dins. Besets
ResponderEliminarCarme tal com tu dius, sí, cal fer-nos la nostra cuirassa per anar plantant cara a la vida. Gràcies.
ResponderEliminarRemei, m'alegra que pugues connectar amb sensacions pròpies. La infantesa, mentre la recordes, no s'acaba mai. Besets.
ResponderEliminar