DIME ON ETS

És dimarts. Dimecres acaba el termini per a entregar l’article i ací estic amb el llençol en blanc. Clic, clic, clic. Quatre frases en la inmensitat de la pàgina com quatre gotes a la terra que no fa saó. Deixo el teclat i penso. I penso tant que la pantalla abandona la fulla del document on escric i apareix el salvapantalles de l’espai sideral. Arrimo el dit a l’univers i escric com en una pissarra màgica “Dime on ets”, i una nena o una inconscient, espera la resposta de les estrelles. Però avui l’univers calla. Així que me’n vaig al Google maps i poso el teu nom per trobar ta casa, i tampoc. I ara poso la darrera adreça teua, la de fa tants anys. Encara hi és el carrer. Especulo amb la possibilitat de que visques al mateix lloc, cosa improbable, però com que me fa mandra escriure, fantasejo amb la idea d’enviar-te una carta, com les d’adés, escrita a mà, pura artesania, que viatge lentament amb les saques de correus. I em dic que aquests temps d’ara s’han estalviat la paciència i quànta falta ens fa. Segueixo el fil de la meua imaginació i agafo paper i boli per a escriure. Mentre, la veïna ha posat a tota castanya la cançò de Boig per Tu de Sau que  se’m cola per les parets de paper. I jo obro les fulles de la finestra del pati de llum, que sé que ella té les seues obertes,  per fer entrar el bull del concert dins ma casa. Ara sí, escric. Apareix la mar i l’arena, uns ulls que miren des de lluny, un  dit que busca per camins humits, una boca que troba, unes mans que escriuen, un cor que espera, un telèfon que escolta però no vol, un amor que s’escapa, una nit que s’acaba, Torno al teclat i clic, clic, clic, volco el meu cor en el Word, i al final, dos clics, com els dos coets d’una traca que ja ha acabat. Reposa el relat una estona com un conte amarat de pluja. La pluja que a la terra fa saó.  I enviar. Mentre el mail viatja cap a l’editor de la revista, torno a fantasejar. Si llegeixes l’article pensaràs que parlo de tu. I potser  eres tu qui em trobes a mi. Dime on ets. Buscarem un lloc on vibrem en la mateixa longitud d’ona. Segur que el trobem dins l’espai sideral. O potser sigues tu el que m’hages de dir on sóc jo. Esperaré. Santa paciència infinita.

El concert s’ha acabat. Sant Google em busca la cançò que acabo d’escoltar i allargo la vibració.

Quan acabo, trec el cap per la finestra i miro cap a dalt. Al forat negre del cel brillen quatre estrelles. Tanco els batents perquè fa un poquet de fred. I apago l’ordinador que per hui ja està bé.