ENTRETELES

La balladora amaga entre  bions i  faldes un món de sentiments i lluites. Quan està asseguda brodant l’eixaguar tot s’aqueta; ara una floreta i després una enramada. Fila que te fila i què bonico queda. Tota ella és dolçor i pau. Però passa un pardalet i es distreu  de la labor. Aleshores es torna somiadora, creua les cames i  mostra les puntilles de les sinagües. Absent,  desvia la vista de la feina i mira cap al cel, i vola cap al dia en què es conegueren on uns ulls li van al darrere mentre ella balla. Aleshores, embadalida i fluixa,  el bastidor li cau  i torna de sobte al treball. Una altra puntada i es punxa el dit en l’agulla: una goteta de sang li embruta el llençol que embasta. Mentre xupla el dit pensa en el seu amat el dia que li va dir que no estava per ella, que era massa espavilada per ell, massa oberta, massa de tot. Van deixar de festejar. La sang no li para, aquesta agulla sembla un punyal al cor, que fa mal. Mentre, una música de  festa major  li crema l’orella, però ella no pot deixar de cosir, ho ha de tindre tot amanit per a un futur pretendent, que sa mare ja li ho ha dit que si no ho acaba se li passarà l’arròs sense trobar marit. Les seues cames volen fugir, ballar i despentinar-se. Però el fil no és un fil, és una corda que la nuga a la labor, que l’uneix a la cadira, que la subjeta a casa, una corretja que no la deixa moure. La música la crida com un cant de sirenes. Es incapaç de concentrar-se en la feina. Amb aquest ritme mai es casarà. Furga en el costurero per canviar de fil, remena en la capsa i tot són budells calents com serps que la volen mossegar. En un  instant fugaç agafa les tisores i talla el fil del cosit. Encesa de ràbia envia el costurero a fer la mà, mentre s’alça i es  recompon les faldes i els bions. Baixa la costera i cada vegada la música és més forta, corre cap avall, es troba més lliure. A fer la mà el costurero i a fer la mà el casori. Ella és balladora i la música l’empeny. Doblega el carrer i arriba a la plaça. Alça una cama i treu la ràbia que estava amagada sota les sinagües, pega un bot i es desplega la por, dona la volteta i és tota alegria, salta cap enrere i el monyo es despentina. El seu ball és provocador perquè res busca. Uns ulls no la deixen però ella no ho sap.