CRÒNIQUES DE LA CIUTAT BLANCA

Paola obre els ulls astorada. No sap on és. Mira al seu voltant i cap quadre a les parets, cap record ni fotografia. Està en una habitació on predomina el blanc a les parets, als llits (llençols blancs, mantes blanques) i al sòl. Un número dalt la porta, 363, i gent que parla baixet al seu costat. Sent remor de paraules encadenades que se despengen com gotes d’aigua de boques primes i atemorides. Escolta entre xiuxiueigs “s’ha mort ahir” i també “el llit del costat”. Parla la filla de  la veïna. Paula vol moure’s però no pot i es pregunta si serà ella la morta. Però no pot ser, la mort té un color negre i allí tot és blanc. Obre més els ulls, és l’única part del cos que pot menejar. I ara veu  llavis que parlen espaiet,  que no sap quin secret amaguen,  i ulls que ploren interrogants “quant durarà doctor?”. La veïna està en les últimes.

Un àngel s’arrima (veu blanca, bata blanca) i li parla a l’orella:  “Paula anem a canviar-te d’habitació”. Té la veu dolça, el rostre amable, camina decidit. Les mans arrosseguen el llit. El corredor és ample i llarg, el carrer major de la ciutat blanca. Travessen sales, vestíbuls, màquines de cafè, gent que camina espaiet, a soles i en parelles. Altres asseguts esperen. Passes, bates, carros, plantes. Arriben i es detenen per fer la maniobra d’entrada. A la porta un altre número: 395. La veïna es queixa mentre l’àngel somriu: “tornaré”, li diu  moll a Paula. La seua veu sembla més greu, més opaca, més densa. Deixa punts suspensius quan se’n va.

Un home molt arreglat entra. Darrere la cortina que separa els llits,  Paula entreveu cóm es treu una sotana d’una maleta i resa un rosari de paraules que surten de la boca con les boles d’un mag. Després se’n va vestit de negre. La mort és negra. Una infermera diu “està molt maleta”, no sap de qui parlen si de la veïna o d’ella. La mort és un secret.

Al llindar de la porta apareix l’àngel. Paula parla, “cóm estic?”, ja pot moure mans i peus. S’incorpora. L’àngel diu “ja estàs bé, un desmai, no és res”. I afegeix “t’ajudaré a vestir-te”. Les paraules s’escampen, toquen l’orella i li fan sigolletes. Un alè elèctric li enerva els pits altre temps flonjos i li revifa el cos, tibant. Ell li ajuda a posar-se la brusa, la faldilla. Paula veu unes lletres taronja a la butxaca de la bata blanca. “Ja està, se n’anem”. L’acompanya al carrer. Cel blau, sol brillant. Quan surt veu les lletres brodades de la butxaca blanca “Xavier Devill”. La temptació té color taronja.

La vida, de nou, refulgeix.