M'agrada assomar-me a la finestra i veure que hi ha més enllà. Normalment després me retiro a l'habitació i continuo amb el que estava fent. Avui m'han pegat una espenteta i he decidit travessar la finestra.
jueves, 4 de abril de 2013
APUNTS D'ARES
De vegades el cel està només a setanta kilòmetres de ta casa
Hola Rosana. M´encanten aquests dibuixos, sobretot el cavall. Ben bé pots fer els teus contes il-lustrats per tu mateixa. Un petó desde la Pza. Alquería Nova (Barri de la Llum) de Valencia, Montserrat
Desde luego, cada vez que no dibujas cometes un pecado contra tu don, que lo sepas. Creo que me convertiré en una especie de Pepito Grillo para ti con este tema, porque no es de recibo que sólo dibujes de tanto en tanto.
Gracias Anca, tu insistencia me da confianza en estos tiempos tan convulsos que vivimos. Todos tenemos cualidades escondidas y hay que atreverse a que salgan a la luz, sin pretender ser perfectos.
Maijo, tu si que ho fas bé, jo momés sóc una aprenenta però m'ho passo bé i, com parlàvem, és una manera d'estar en el present, d'intentar atrapar alguna cosa que se'ns escapa. Besets.
Hola Rosana.
ResponderEliminarM´encanten aquests dibuixos, sobretot el cavall.
Ben bé pots fer els teus contes il-lustrats per tu mateixa.
Un petó desde la Pza. Alquería Nova (Barri de la Llum) de Valencia, Montserrat
Gracies Montserrat. El cavall no parava de moure's i móbligava a traçar depressa. Tot un repte per mi.
EliminarI a vegades no calen ni gaires paraules, veient els traços dibuixats transmets tranquil·litat.
ResponderEliminarpetonets Rosana!
La veritat és que dibuixar em proporciona tranquil.litat m'alegra que es puga veure. Gràcies País.
EliminarDesde luego, cada vez que no dibujas cometes un pecado contra tu don, que lo sepas. Creo que me convertiré en una especie de Pepito Grillo para ti con este tema, porque no es de recibo que sólo dibujes de tanto en tanto.
ResponderEliminarUn beso
Gracias Anca, tu insistencia me da confianza en estos tiempos tan convulsos que vivimos. Todos tenemos cualidades escondidas y hay que atreverse a que salgan a la luz, sin pretender ser perfectos.
EliminarQue macos!!! Sobretot el cavall!!!
ResponderEliminarGràcies Carme, tu si que eres una artista!!
Eliminaruns dibuixos excel·lents! admiro als qui saben dibuixar!
ResponderEliminarMoltes gràcies Elfreelang. Ultimament tinc dificultats en deixar-te comentaris al teu blog, ho seguiré intentant.
EliminarQue bonitos nena! yo me quedo con la puerta! lo encuentro precioso!!!
ResponderEliminarGracias Gerónima. Es la puerta que tengo delante de mi casa. Conserva las heridas del paso del tiempo, tiene algo especial.
EliminarM'agrada aquest estil.
ResponderEliminarGràcies Josep. Estic gaudint molt de dibuixar. Si vaig a pegar una volta per la natura, porto el quadernet darrere.
EliminarVeig que les vacances han donat per a molt! Ho fas molt bé! Tu ho fas bé tot! Una abraçada, Rosana.
ResponderEliminarMaijo, tu si que ho fas bé, jo momés sóc una aprenenta però m'ho passo bé i, com parlàvem, és una manera d'estar en el present, d'intentar atrapar alguna cosa que se'ns escapa. Besets.
EliminarSetanta quilòmetres no són tants...
ResponderEliminarPetonet!
No per sort està propet, sempre puc fer una escapadeta. Gràcies Judit.
Eliminar