M'agrada assomar-me a la finestra i veure que hi ha més enllà. Normalment després me retiro a l'habitació i continuo amb el que estava fent. Avui m'han pegat una espenteta i he decidit travessar la finestra.
miércoles, 15 de mayo de 2013
LA MAR EN CALMA
Quan la mar està en calma els pensaments s'asserenen.
A mi m'asserena el teu blog amiga...
ResponderEliminarBesos...
Gràcies, tu si que crees mons tranquils amb les teues fotos!
EliminarContemplant, amb l'actitud adequada, s'asserenen també. tenim els teus dibuixos per asserenar els pensament. Què més volem?
ResponderEliminarGràcies Carme.
EliminarQuins dibuixos més bonics!
ResponderEliminarUna abraçada, Montserrat
Gràcies Montserrat, eres molt amable.
Eliminarpreciosos de veritat! contista i dibuixant¿ una crac!
ResponderEliminarUI, ja m'agradaria fer les dos coses bé. Me mires amb bons ulls, gràcies.
EliminarTens raó, Rosana. Els teus dibuixos també són serens.
ResponderEliminarSi veisessin com està avui el mar per aquí dalt...un espectacle gens serè, però ha anat bé el vent, perquè va escombrant els núvols i les boires.
Ja vas amb els peus descoberts? Que bé!
La mar té el do d'asserenar-me tan si està en calma com mogudeta.
EliminarP.D. Sí, ja em trec les sandàlies, tocar l'arena em fa bé. Un beset.
Me gusta muchísimo comprobar que el dibujo se está haciendo un hueco en tu día a día. El dibujo también serena, porque te silencia la mente.
ResponderEliminarUn beso
Gracias Anca por animar-me a seguir dibujando.
EliminarRosana he tancat el blog i ara en tinc un altre.
ResponderEliminarM'agradaria que estigueres amb mi...
Besos.
Et deixe l'enllaç: http://remeibitacora.blogspot.com.es/
Clar que em passejaré pel teu blog. Tens la gràcia de convocar la llum amb les teues fotografies. Un abraç.
ResponderEliminarTot ho fas bé! Com apeteixen dies així! Una abraçada, Rosana.
ResponderEliminarGràcies Maijo per l'espenta que sempre em dones. Besets.
EliminarTu asserenes!
ResponderEliminarGràcies guapa!
ResponderEliminar