Sara se enfadó con su médico el jueves por la tarde y el viernes ya se
encontraba mejor. Hacía tanto tiempo que no se enfadaba con nadie que esa aparente
contrariedad lejos de dañarla, le fue la mar de bien. De todos los sentimientos
que había olvidado en su larga travesía por la depresión, el enfado fue el
primero en salir. Con el enfado Sara se desprendió de un cúmulo de energía que la empujó hacia
adelante, y la rescató del agujero donde estaba. Fue el pistoletazo de salida
de los otros sentimientos que se pusieron ordenados y en fila a partir de
entonces: la alegría, la autoestima, el amor hacia sus hijos y su pareja.
Decidió que ningún sentimiento debe ser ignorado porque lo que no se acepta
produce un tapón. Desde el día del enfado sus otros sentimientos se fueron
deshaciendo y hasta se volvieron líquidos y después, con el tiempo, salieron de nuevo por todos los poros de su
piel.
Mai no es pot contenir tot.
ResponderEliminarS'embussen les emocions i ja no en surt cap.
Tens raó, hem de'expressar cap a fora els nostres sentiments. Gràcies Carme.
EliminarSí Rosana, normalment passa això, quan un sentiment és reprimit, és a dir, una mena d'oblit, és quan ix en forma de símptoma d'una altra manera, els psicoanalistes diuen en contra dels conductistes que tot el que ix per la porta, fent referència a les teràpies basades en càstigs i premis, entra per la finestra, tot i que no critiquen ni neguen la gran tasca i els efectes positius del conductisme, que els hi té en tots els seus àmbits.
ResponderEliminarEn fi, una abraçada novament cap a Castelló de la Plana i que sigues tan polifacètica com ets i seguisques publicant, tinc molt pocs valencians o castellonencs o alacantins als blocs i voldria que la nostra relació blocaire fóra duradora i prolífica.
Vicent
Gràcies Vicent. Ës millor no reprimir els sentiments i treure'ls, si es d'una manera líquida millor. Un abraç cap a Valéncia!
EliminarHola, no veig que exposis cap correu de contacte, per aquest motiu t'escic aquí.
ResponderEliminarTens una imaginació fèrtil. Els teus relats enganxen. M'apunto a seguir-te i et llegiré molt de tant en tant, doncs, estaré temporalment desconectada de internet.
Reb una afectuosa salutació.
Montserrat.
Moltes gràcies i benvinguda. El meu correu per si el vols és rosanacarceller@hotmail.com.
Eliminarben contat! hem de treure el tap ! les emocions no s'han de reprimir, en tot cas reconèixer-les
ResponderEliminarSí Elfre. Reconeixer-les és el primer pas per treure-les de bona manera. Gràcies.
EliminarHola Rosana.
ResponderEliminarEs ben cert, que no s´han de reprimir les emocions, perque sino ens passan factura.
Molt bon conte.
Una abraçada, Montserrat
Gràcies Montserrat
EliminarDissabte estava cabrejada i vaig conduir millor que mai!
ResponderEliminar:)
Cabrejar-nos de tant en tant ens prova! :)
I tant que sí Gerònima!
EliminarEstaria bé això de suar sentiments contaminats, com si es tractés d'acabar amb un refredat. M'agrada molt.
ResponderEliminarSí Maijo per a curarse hem de suar. Un a braç bonica i gràcies per passejar-te per ací. Besets
ResponderEliminar