TAN QUAN TABULA RASSA

Per a aquella xiqueta els dies passaven sense avançar. Tot el que havia aprés durant el dia, ho havia de tornar a aprendre de matí. No sabia per quin estrany motiu, per les nits s’esborraven tots els seues aprenentatges. Preocupada, va deixar de dormir per a retindre les seues ensenyances, pero ni així. Tot el que sabia de dia, s’escapava de nit per un forat de la memòria. Insistita en trobar el badall pel que s’esmunyia tot, com una serp que corcava els pensaments. Però quan més buscava menys trobaba. La recerca començava a ser desesperada. Fins que un dia va trobar el motiu de la seua pèrdua. Passava massa hores davant la tele i ere aquest aparell el que xuclava tots els seus coneixements. El dia que la xiqueta va prémer el botó de la tele per apagar-la, va començar a retindre tot el que sabia, va tornar a dormir per la nit i començà a omplir el got de la seua memòria. I com un nadó, s’inicià en les seues primeres passes i des d’aleshores tornà a saborejar la vida de nou.

IL.LUMINANT SENDES

Li agradava saborejar la vida i la llum del dia, però va haver un moment que es va oblidar de viure i, ves per on, tot es va enfosquir i desitjava la nit per a dormir i descansar amb l’esperança que al dia següent tot canviaria.

Mariola confiava massa en la bona sort i no sabia que la bona sort comptava amb ella només si ella la convocava. No era bo esperar, era millor fer. Fer, caminar cap a la llum i no esperar que clarejara. I mentre es desentenebria, per la nit somiava paisatges meravellosos i vides estupendes. Somiava trobar camins que pel dia no veia. Camins plens de sol i de flors i llunes. Somiava en veure els camins i que ningú li’ls assenyalara. Un dia va tancar els ulls i veia els camins sense necessitat de somiar de nit. Eixe dia començà a caminar com una nena menuda i les sendes apareixien sota els seus peus. Havie convocat la llum de tant d’imaginar-la.

MARIPOSA EN APUROS

Y subió, subió, subió.

Y bajó, bajó, bajó.

Voló.

Se encerró dentro del capullo

Hecho con su propia saliva

Hasta que amainara el temporal.

Y soñó, soñó, soñó, que hacía sol

Pero no esperó a verlo brillar.

Y salió, salió, salió.

Y la lluvia le limpió las alas.

El viento las secó.

Y voló, voló, voló.

Bajo, pero voló.

SOPA DE LLETRES

Detrás del cristall podia veure lletres cóm relliscaven lentamente pel vidre. Les lletres eren d’aigua i es desfeien amb la mirada. Aroa encara va recuperar una que no estava mullada i se la va guardar a la butxaca. Era un costum que tenia de menudeta: sempre li agradaba portar alguna lletra a la butxaca al costat d’un caramel o una juanola.De fet podia passar sense caramels però no sense lletres. Aquesta era tan elàstica que podia ser de plastilina i de vegades ere la a, la b o la zeta, segons la forma que li vullgueres donar. Si la treballaves bé i feies un xurro llarg i prim, podies fer una paraula. Des d’ella va començar a escriure tots els noms que feie temps havia oblidat. La primera paraula que va construir és ESCRIURE., que era paraula i desig alhora. La propera vegada allargaria un poquet més la paraula per poder construir una frase bonica que regalaria a algun amic. I es que les paraules s’escriuen per convertir-se en regals i donar-li a la vida més alegria.

ESTELA

De tantes voltes que va pegar, de tant d’enroscar el rínxol, cada vegada estava més enganxada a un fillet prim i viscòs que l’envoltava com un capoll d’un cuc de seda. No trobava pau a fora d’ella i dins tampoc. Respirava un poquet i tornava a girar la madeixa i cada vegada ho feia més ràpid com la màquina de filar de la bruixa roïna. Semblava estar embolicada en coto-en-pèl dolç de la fira i no gosava desfer-se d’ell.

Quí puguera canviar el sentit, anar darrere dels propis passos, desfer l’embolic, eixir-se de l’enroll i tornar a respirar tranquil.la, caminar per la mar nua i sencera, fora de sí i alhora més dins d’ella que mai. I de tant que va pensar en desenrotllar-se al final ho va aconseguir més espaiet del que haguera desitjat, plerò a força de voluntat va poder. La podeu veure els dies clars caminant per la vora de la mar, o fent-se fotos en la senda d’una muntanya. Perquè els embolics volen aire i aigua per desfer-se, travessar el cos i fugir de casa, alimentar-se de sol i sal marina, seguir l’estela de l’aigua i mullar-se sencera.

ANASTÀSIA

Anastàsia era pur foc. Tenia un cos lupa i agafava tanta energia del sol que podia arribar a cremar-se. Altres vegades, el que atreia era la foscor, un forat negre que li colpejava l’estòmac i la gola. Un cos lupa és un cos pegalòs on s’enganxen les males vibracions dies i dies. Mentre atreia el sol era feliç, però quan venia allò dolent no podia resistir-ho i s’amagava sota el llit. Però ni així conseguia fugir. De tots és sabut que les penes travessen la cuirasa dels llits. Un cos lupa no era una bona cosa; els moments de llum no compensaven els de foscor. Li van donar un poc d’anestèsia per a enganxar només les penes i alegries de cada dia. Així va ser com es va lliberar prou del que atreia del seu passat. I poc a poc se n’anava convertint en un cos-aigua, on travessave allò bó i roïn, romania uns instants i s’enfonsava o se quedava a la superfície. Segons decidir-ha. Un cos aigua et permet decidir. Si feia solet el cos-aigua es calfava durant un temps per fer front a les èpoques dolentes. Decididament, un cos aigua és sempre millor que un cos lupa. Se’l quedaria una temporadeta

Aquest diumenge vam celebrar l'aniversari del meu fill . La meua germana va fer un pastís i jo vaig escriure aquesta poesia inspirada amb ell

LUCAS

Lucas era un bon xic

Que li agradava somiar

Cada dia quan tornava

De l’institut d’estudiar

Feia promte tots els deures

Per a poder entrenar

I mentre feia flexions

Pensava en Pau Gasol

Quan corrria, amb Michel Jordan

I quan feia abdominals

Ricky Rubio estava al cap

Tornava cansat a casa

Per haver-se esforçat

Però feliç de poder

Fer el que més li agrada

I és que si estàs concentrat

Encara pot sobrar temps

Per poder-lo aprofitar

A basket o dibuixar

Els seus ídols estimats

Podreu veure el pastís pròximament en http://dolc-i-mes.blogspot.com/